Resultats de la busca

¡Crea la pàgina "Lletres de l'alfabet llatí" en L'Enciclopèdia en valencià!

V
…consonant]]s. El seu nom és '''ve''' o '''ve baixa''' (per a distinguir-la de la [[B|be alta]]). …a]] de l'[[edat mija]] es confonien a sovint estes dos lletres: a principi de paraula sempre s'escrivia ''v'' (vn home valent), a mitan paraula sempre s'

1 kB (237 paraules) - 21:26 28 set 2022
B
…: beth (casa). El seu nom és '''be''' o '''be alta''' (per a distinguir-la de la [[V|ve baixa]]). …la β de l'[[alfabet grec]] i la B de l'[[alfabet llatí]] o romà, a través de l'[[Alfabet etrusc|etrusc]].

3 kB (430 paraules) - 20:59 28 set 2022
X
La '''X''', '''x''' en minúscula, és la vigèsima quarta [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]]. El seu nom en és '''eix''' o '''xe''', pero quan …et llatí]] clàssic, derivada de lletres similars de l'[[alfabet etrusc]] i de l'[[alfabet grec]] ([[khi]]). El seu so en [[llatí]] era /ks/. Els [[Antig

3 kB (502 paraules) - 17:34 16 oct 2024
H
…''' en minúscula, és l'octava [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]] i sexta de les [[consonant]]s. Només se conserva per tradició lliterària, puix no t …ts]] (tra'''h'''idor, fa'''h'''ena...) i per a marcar el sò de /k/ a final de paraula (blanc'''h''', bosc'''h''', amic'''h''') inclús en els seus plura

1 kB (194 paraules) - 21:08 28 set 2022
U (lletra)
…cula, és la vigèsima primera [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]] i quinta de les [[vocal]]s. El seu nom és '''u'''. També pot dur [[accent]] agut (''' …iftonc|diftoncs]] decreixents ''au'', ''eu'', ''iu'' i ''ou'', pero en cas de pronunciar-se com a [[hiat|hiats]], s'escriuen en diéresis: ''aü'', ''eü

2 kB (374 paraules) - 11:46 19 oct 2024
C
…una arma que es llançava. En el llatí es va arredonir i es va diferenciar de la G. En [[valencià]] representa l'[[oclusiva velar sorda]] [k] de l'[[alfabet fonètic internacional]] en els següents casos:

2 kB (338 paraules) - 21:00 28 set 2022
Alfabet valencià
…alfabet]] se compon de vintissís lletres, més dèu dígrafs (conjunts de dos lletres que representen un sol [[fonema]]). Ademés de les lletres, hi ha tres [[signes diacrítics]]: l'[[accent greu]] ('''`'''), l'[[accent

4 kB (789 paraules) - 17:48 23 set 2024
Alfabet
…es grafies utilisades per a representar el llenguage que servix de sistema de comunicació. …[fenici]], significaven "bou" i "casa"; l'alfabet grec és una adaptació de l'alfabet hebreu-fenici.

8 kB (1224 paraules) - 17:55 29 jun 2024
J
…en minúscula, és la dècima [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]] i sèptima de les [[consonant]]s. El seu nom és '''jota'''.

2 kB (373 paraules) - 15:36 5 set 2024
Ateneu
…s el [[Diccionari General de la Llengua Valenciana]] de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) d'aquella associació que està dedicada a les …, que va seguir sent per ad estos la deesa de les ciències, les arts i les lletres.

1 kB (195 paraules) - 01:27 15 set 2022
Ç
…raula i la següent lletra és una vocal, i si la següent lletra dins o fòra de la paraula és una [[consonant]] sonora, per fonètica sintàctica. [[Archiu:Visigothic Z-C cedille.svg|thumb|left|Evolució de la grafia de la Z visigòtica a la Ç.]]

4 kB (750 paraules) - 21:29 28 set 2022
Idioma polac
|nació=[[Polònia]], [[Unió Europea]], [[Comtat de Vilna]] ([[Lituània]]) …principalment en [[Polònia]]. S'escriu en el alfabet [[llatí]], en gran us de [[Dígraf|dígrafs]] i signes diacrítics extres.

4 kB (564 paraules) - 01:24 27 ago 2023
Ch (dígraf)
…els llatins en les transcripcions del grec de la lletra [[khi]] (Χ) el sò de la qual no existia en llatí. …àcticament de forma general el dígraf che. Com a curiositat, el diccionari de la RACV arreplega alguns arcaismes escrits en ''tx'' i ''x'', com per eixem

3 kB (505 paraules) - 21:02 28 set 2022
Sistema d'equacions algebraiques
…ema matemàtic]] que consistix en [[Resolució d'equacions|trobar els valors de les incògnites]] que satisfan dites operacions. …e estes es complixquen automàticament sense que s'aplegue a una [[Principi de no contradicció|contradicció]]. En atres paraules el valor que reemplacem

2 kB (344 paraules) - 20:37 10 set 2017
E
…' en minúscula, és la quinta [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]] i segona de les [[vocal]]s. El seu nom és '''e'''. També pot dur accent greu ('''è'' …eix- (''ascomençar'', ''aixugar'', ''antendre'', ''ambolicar''... en conte de: escomençar, eixugar, entendre, embolicar...) això és un coloquialisme i

3 kB (584 paraules) - 12:04 13 jun 2024
Idioma estonià
…) és una llengua [[Llengües fino-ugries|fino-ugria]] parlada per alrededor de 1.100.000 persones que, en la seua gran majoria viuen en [[Estònia]]. …que molt lluntanament, en el [[Idioma húngar|húngar]]. Encara que, a pesar de la creència d'alguns, els dialectes del estoni del nort no són molt simil

4 kB (553 paraules) - 10:19 2 jun 2024
O
…núscula, és la dècima quinta [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]] i quarta de les [[vocal]]s. El seu nom és '''o'''. També pot dur accent greu ('''ò'' …com a au- de la o inicial (''auliva'', ''aubrir'', ''aufegar''... en conte de: oliva, obrir, ofegar...), cap d'estes pronunciacions són correctes en un

4 kB (634 paraules) - 11:23 8 oct 2024
Cancelleria real aragonesa
La '''Cancelleria''' real era l'organisme administratiu del rei de la [[Corona d'Aragó]]. Va ser creada en el [[sigle XIII]]. …redactaven en [[romanç valencià]] o [[aragonés]] i en llatí, pero a partir de la segona mitat del [[sigle XIV]], majoritàriament en [[valencià]].

3 kB (427 paraules) - 00:21 18 feb 2018
Pinyin
…per eixemple el [[Tongyong pinyin]], el sistema oficial de la [[República de China]] entre l'any [[2002]] i el [[2008]], i el sistema [[Wade-Giles]],… El pinyin s'usa com a sistema oficial de romanisació en la [[China continental]] i [[Taiwan]], i arreu del món per

5 kB (703 paraules) - 20:54 26 jul 2015
Llatí
|parlants= Estat de la Ciutat del Vaticà …del sigle IX a. C. El seu nom deriva de l'existència d'una zona geogràfica de la península itàlica denominada Vetus Latium o ''Antic plà'' (hui dit La

12 kB (2024 paraules) - 11:00 25 oct 2024