Resultats de la busca

  • …a algú que no actua d'acort en un pensament llògic o normal i que s'aparta de la raó, moltes vegades s'associa esta paraula a l'[[humor]]. …conjunt de proposicions que porta inevitablement a la negació de qualsevol de les mateixes.
    1 kB (184 paraules) - 14:46 10 jun 2013
  • …migeval]], la [[filosofia renaixentista]], la [[filosofia moderna]] i la [[filosofia contemporànea]]. …als del [[sigle XVI]] fins al periodo de principis del [[sigle XIX]]. La [[filosofia]] contemporànea comprén el desenroll filosòfic del sigle XIX fins a l'ac
    919 bytes (137 paraules) - 10:54 31 oct 2024
  • …relació social entre els individus. S'acostuma a considerar part integrant de l'[[ètica]] aplicada. [[Categoria:Filosofia política]]
    348 bytes (49 paraules) - 17:38 28 set 2024
  • …[filosofia]] que es desenrolla en el periodo actual, de l'[[història de la filosofia occidental]], és dir, que correspon a l'[[Edat Contemporànea]] ([[sigle X …erna]], que va iniciar en el [[Renaiximent]] i va culminar en la finalitat de l'[[Ilustració]] (encara que alguns ubiquen la seua conclusió en el sigle
    738 bytes (118 paraules) - 18:42 20 jun 2024
  • == Filosofia == * El [[racionalisme arquitectònic]], moviment arquitectònic de la primera mitat del [[sigle XX]].
    391 bytes (46 paraules) - 12:06 17 dec 2024
  • …vincias''.</ref> fon un [[filosofia|filòsof]] [[Espanya|espanyol]] que des de l'any [[1970]] desenrollà el sistema filosòfic denominat «[[materialisme …stòria de la filosofia]], [[antropologia]], [[filosofia de la religió]], [[filosofia política]], [[ateisme]] i [[televisió]], entre atres temes.
    1 kB (134 paraules) - 08:59 21 oct 2024
  • …desenrollada en l'[[Antiga Roma]], en texts de [[llatí|llengua llatina]] i de [[grec antic|llengua grega]]. …[[filosofia grega]] (filosofia greco-romana, com el restant de les traces de la [[Món grecorromà|civilisació greco-romana]]) és un tòpic cultural,
    1 kB (174 paraules) - 12:03 5 set 2024
  • [[Archiu:Camus23.jpg|thumb|150px|Portada de la novela]] …s]], ''L'Étranger'') és una novela publicada en l'any [[1942]], la primera de l'escritor francés [[Albert Camus]].
    738 bytes (107 paraules) - 12:13 21 jul 2022
  • …a les últimes manifestacions del pensament grec no influïdes pel pensament de [[Sòcrates]], encara que siguen cronològicament posteriors a ell. …tindre present constantment la forma de transmissió textual i la valoració de les fonts.
    2 kB (261 paraules) - 19:08 18 dec 2024
  • …l positivisme considera la [[metafísica]] i la [[teologia]] com a sistemes de coneiximent imperfectes i inadequats. [[Categoria:Filosofia]]
    350 bytes (47 paraules) - 17:32 20 set 2024
  • …a''' o '''filosofia antiga''', si ben eixe periodo pot incloure també el [[filosofia romana|pensament romà]]. …fia grega es continuara estudiant, i a que es convertira en un dels pilars de la [[occident|cultura occidental]].
    2 kB (245 paraules) - 13:26 29 set 2016
  • …comportaments per a considerar-los com a bons o roïns. És una rama de la [[filosofia]] i té els seus origens en l'[[Antiga Grècia]]. [[Categoria:Filosofia]]
    310 bytes (52 paraules) - 17:39 14 ago 2024
  • …des del [[sigle XIV]] fins al [[sigle XVI]] i que va marcar el pas de la [[filosofia migeval]] a l'humanisme. …ència de Deu. En el [[Renaixença]], Deu i el [[cristianisme]] varen deixar de ser el punt central del pensament per a donar pas a l'home com a punt centr
    2 kB (356 paraules) - 15:56 2 jun 2024
  • …adició|tradicions]] com el conjunt d'[[Usage|usos]] i [[costum]]s heretats de l'història que cal valorar, respectar i defendre. …ot plantejar la societat, o el [[fascisme]] que propugna una transformació de la societat a través d'un estat totalitari.
    799 bytes (129 paraules) - 17:30 3 jun 2022
  • | data_naix = [[12 de novembre]] de [[1915]] | data_mort = [[25 de març|26 de març]] de [[1980]]
    1 kB (148 paraules) - 11:11 20 ago 2023
  • …cipal activitat fon [[l'ensenyança]], per la que cobraven quantioses sumes de diners. …i basades més be en l'[[art eristic]]) no eren calificables com verdadera filosofia. Alguns dels sofistes més sobreixents foren [[Protàgores|Protàgores d'Ab
    829 bytes (132 paraules) - 21:49 11 abr 2023
  • …otestant]] fins als últims anys del [[sigle XX]]. Despuix de quinze sigles de filosofar sobre qüestions teològiques, es busca conéixer el món creat. …varen canviar el punt de partida de la filosofia i en lloc de ser el punt de partida la consideració del món varen escomençar per la consideració de
    2 kB (407 paraules) - 18:24 5 jul 2024
  • …197px|miniaturadeimagen|dreta|En el sentit de les agulles del rellonge des de la part superior esquerra: Søren Kierkegaard, Fiódor Dostoievski, Jean-Pa …] (fundador d'esta corrent) i [[Nietzsche]] varen assentar les bases de la filosofia existencialista.
    2 kB (240 paraules) - 11:56 14 ago 2024
  • …ent''', és la disciplina de la [[filosofia]] que s'ocupa del coneiximent i de les seues llimitacions.<ref>Encyclopedia of Philosophy, Volume 3, 1967, Mac [[Categoria:Filosofia]]
    691 bytes (90 paraules) - 10:19 10 set 2015
  • …sense els fonaments filosòfics i teològics bàsics de les tesis principals de Tomás: …aritain.nd.edu/jmc/etext/doctoris.htm ''Doctoris Angelici'']'' (29 de juny de 1914).</ref>}}
    2 kB (311 paraules) - 22:13 28 ago 2023

Vore (20 previes | 20 següents) (20 | 50 | 100 | 250 | 500).