Resultats de la busca
¡Crea la pàgina "Arquitectura barroca" en L'Enciclopèdia en valencià!
- …dament [[Arquitectura eclèctica|eclèctic]] i fonamentalment [[Arquitectura barroca|barroc]] construït a principis del [[sigle XVIII]] en [[Villacarriedo]] ([ [[Categoria:Arquitectura barroca en Cantàbria]]1 kB (181 paraules) - 19:03 15 gin 2023
- …ue es trobava el castellonenc [[Jaime Bort i Meliá]], autor de la frontera barroca de la [[catedral de Múrcia]]. …te edifici presenta distints estils arquitectònics, des del [[Arquitectura barroca|barroc]] italianisant de la portada principal, el rococó de les atres port1 kB (214 paraules) - 12:30 27 nov 2023
- …, sent una obra mestra de la [[Arquitectura barroca en Itàlia|arquitectura barroca italiana]].979 bytes (149 paraules) - 09:55 18 maig 2024
- [[Categoria:Arquitectura de 1680]] [[Categoria:Arquitectura barroca en Espanya]]965 bytes (130 paraules) - 16:25 8 set 2024
- …rmanda|normando]], iglésies [[Arquitectura barroca|barroques]] i teatres [[Arquitectura neoclàssica|neoclàssics]].988 bytes (141 paraules) - 10:39 15 ago 2024
- …Herrera]], és un edifici d'estil [[herrerià]] en afegitons [[Arquitectura barroca|barrocs]]. * BUSTAMANTE GARCÍA, Agustín. ''La arquitectura clasicista del foco vallisoletano''. Institución Cultural Simancas, Vallad2 kB (235 paraules) - 11:46 6 oct 2024
- …als, entre els que es varen instalar les capelles, i girola. La seua torre barroca és molt emblemàtica. [[Categoria:Arquitectura]]1 kB (204 paraules) - 07:02 5 jun 2024
- [[Categoria:Arquitectura barroca en la Comunitat de Madrit]] [[Categoria:Arquitectura en la Comunitat de Madrit en el sigle XVII]]2 kB (258 paraules) - 10:25 11 set 2024
- …en [[Espanya]]. És un edifici d'estil [[Arquitectura barroca|barroc]] i [[Arquitectura neoclàssica|neoclàssic]]. Es va començar a construir en l'any [[1722]] i [[Categoria:Arquitectura]]2 kB (259 paraules) - 14:25 8 oct 2016
- [[Categoria:Arquitectura]] [[Categoria:Arquitectura barroca en Àustria]]2 kB (334 paraules) - 11:43 13 oct 2024
- |estil = [[Renaiximent]], [[Arquitectura barroca|Barroc]]1 kB (206 paraules) - 16:53 22 jun 2022
- …nuel I de Saboya]], [[duc de Saboya]]—, una obra mestra del [[Arquitectura barroca en Itàlia|barroc italià]] finalisada per [[Guarino Guarini]] que es troba1 kB (188 paraules) - 17:11 3 abr 2019
- …de frontera [[Arquitectura del Barroc|barroca]] i interior principalment [[Arquitectura gòtica|gòtic]]; el [[Belem de Salzillo]], i un gran conjunt d'edificis ba3 kB (400 paraules) - 10:58 1 jun 2022
- …rde de temps i mèrit. No obstant, l'antiga iglésia conventual i la capella barroca varen ser destruïdes per un incendi provocat en l'any [[1936]] en el trans [[Categoria:Arquitectura]]2 kB (401 paraules) - 18:31 28 set 2024
- * González Tornel, Pablo (2011). «Un modelo romano para la arquitectura eclesiástica española del xviii: la planta claustral en Valencia». Quint * Iturat García, Joaquín (1984). «Apoteosis barroca: la torre campanario»3 kB (511 paraules) - 11:02 8 oct 2024
- …, obra de l'escultor castellonenc Cristóbal Maurat, en imàgens de tradició barroca, llamentablement desaparegut. [[Categoria:Arquitectura]]3 kB (426 paraules) - 09:49 17 jul 2023
- Es tracta d'una important mostra de l'arquitectura gòtica religiosa de l'época de la [[Reconquista]] que evoluciona a travé …d'un eclecticisme neoclàssic barroc del que es la millor mostra la portada barroca de la plaça de [[Santa Caterina]] realisada per Gaspar Dies, molt similar3 kB (431 paraules) - 09:50 16 set 2024
- …alanova i és sense dubte el millor exponent que es conserva de l'organeria barroca del [[Regne de Valéncia]]. Era tan gran el mal estat de conservació, que * Gil Saura, Yolanda. Arquitectura barroca en Castellón. Castelló: Diputació, 2004, p. 344-349. ISBN 84-89944-93-85 kB (742 paraules) - 09:21 26 oct 2024
- …construïda a finals del [[sigle XVII]], i que posseïx un peculiar portada barroca, conformant abdós edificis un dels espais més caracteristics del [[Barri [[Categoria:Arquitectura valenciana]]2 kB (333 paraules) - 16:40 3 jul 2024
- …s mudéixars que presenta, clar eixemple de les possibilitats que posseïx l'arquitectura migeval jerezana. La Capella és una obra barroca realisada en la segona mitat del [[sigle XVIII]], que presenta una reixa a3 kB (556 paraules) - 12:29 16 maig 2020
Vore (20 previes | 20 següents) (20 | 50 | 100 | 250 | 500).