Estelada de caneles organisada per l'ANC en la plaça Major de Vic

L'Assamblea Nacional Catalana (en català Assemblea Nacional Catalana), també coneguda per l'acrònim ANC, és una organisació pancatalanista que té com a únic objectiu la secessió de Catalunya respecte d'Espanya.

La seua assamblea constituent tingué lloc el 10 de març de 2012 en el Palau Sant Jordi de Barcelona, aprovant-se els estatuts, el reglament intern i la fulla de ruta cap a la secessió. En abril de 2012, Carme Forcadell fon elegida presidenta, mentres que Carles Castellanos fon elegit vicepresident, Llorenç Sotorres tesorer i Jordi Martínez secretari. Des de maig de 2015 està presidida per Jordi Sánchez.[1]

Financiació

Diverses fonts apunten a que l'Assamblea Nacional Catalana està finançada en diners públic donat per la Generalitat de Catalunya, convertint-se aixina en un mer portaveu de la Generalitat i els interesses polítics d'Esquerra Republicana de Catalunya i Convergència Democràtica de Catalunya.[2]. Ademés, esta associació presenta irregularitats des de la seua fundació,[3] destapant-se uns ingressos sense justificar de 1,5 millons d'euros, un forat fiscal que podria supondre un delit fiscal.[4] Representants de diversos partits polítics catalans contraris a la secessió com PSC, PPC i Ciutadans-Partit de la Ciutadania han solicitat que l'ANC aclarixca i justifique les seues fonts d'ingressos, aixina com que l'ANC pague els gasts que generen les seues activitats.[5]

També se qüestiona que els caps visibles de l'ANC siguen o hagen segut càrrecs polítics rellevants de partits nacionalistes catalans, especialment ERC i CDC abans citats, front al caràcter de moviment ciutadà que pretenen tindre. La propia presidenta de l'ANC té una llarga trayectoria política com membre de la direcció d'ERC i ocupant càrrecs públics rellevants. Del mateix modo, membres destacats de l'ANC han segut detinguts i alguns condenats per activitats terroristes, en alguns casos relacionats en Terra Lliure i ETA.[6]

Pancatalanisme

En abril de 2016, l'ANC es va unir a atres entitats presents en la Comunitat Valenciana i en les illes Balears per a formar la Confederació d'Entitats Sobiranistes dels Paisos Catalans.[7] Els integrants varen explicar que havien optat per la fòrmula confederal perque contempla «la realitat unitària del conjunt de la nació, i també les particularitats».[7] També varen reivindicar el Dia de Sant Joan com «diada de tota la nació».[7]

Vore també

Referències