Biblioteca Fernando de Loazes (Oriola)
La Biblioteca Fernando de Loazes és un centre situat en la plaça del Marqués de Rafal de la ciutat d'Oriola. És la primera Biblioteca Nacional creada en Espanya en l'any 1547, la primera en fondos bibliografics de la Provincia d'Alacant i la segona de la Comunitat Valenciana.
Història
Se tracta de la Primera Biblioteca Nacional d'ambit public creada en Espanya. La seua creacio vingué de la ma del Patriarca d'Antioquia, el cardenal Fernando de Loazes en l'any 1547 en el si de l'Universitat que estava fundant. El Papa Julio III per privilegi pontifici de data de 1552 creà l'Universitat, concedint-li la seua santitat Pio IV el ranc d'Universitat Pontificia.
El rei Felip IV declarà per cedula de 1646 a l'Universitat d'Oriola, «Universitat Regia, Real, General i Publica».[1]
En la desamortisacio i la supressió de l'Universitat en 1835, el gran fondo bibliotecari i d'archius que durant sigles s'havia anat gestat passà a l'Estat, qui per Real Orde de la Regina Isabel II de 17 de decembre de 1863 dit fondo baix custodia del Cos d'Archivers, Bibliotecaris i Antiquaris, creant-se definitivament la Biblioteca publica Fernando de Loazes, sent la primera Biblioteca de titularitat estatal que se creà en Espanya.
Biblioteca en l'actualitat
En l'actualitat se troba situada en el Palau dels Ducs de Pinohermoso, rehabilitat pel Ministeri de Cultura, la seu del qual ocupa des de l'any 1993. Es la segona Biblioteca de la Comunitat Valenciana en quant a fondos i numero de volumens. Dispon de:[2]
- Sala General de Llectures en tota la seua planta noble de l'antic palau.
- Sala d'Estudi.
- Sala Infantil.
- Sala d'Investigació «Cosme Damia Savall»
- Sala de '«Miguel Hernández»'.
- Videoteca
- Ludoteca
- Fonoteca
- Sala de Microfiches.
- Sala Historica.
- Sala d'exposicions. L'ample pati de l'edifici se destina a sala d'exposicions.
- Hemeroteca.
- Archius.
Sala General
La sala general de Llectures està decorada en una important colecció de retrats dels sigles XVI-XVIII d'antics professors de l'universitat d'Oriola i de la noblea d'Oriola, distribuits en els seus murs.
Sala Historica
En ella s'expone part dels fondos historics de l'edifici, aixina com part del mobiliari barroc de l'Antiga Universitat. Se troba decorada en llenços i retrats des del Sigle XVI fins el sigle XVIII, ademes posseix escuts de la ciutat d'Oriola tallats en fusta, dorats i policromats. En l'actualitat es utilisada per a sala de conferencies.
Archiu de la Biblioteca de l'Estat
Menció a banda mereix el seu ample archiu.[3] En l'actualitat l'ample archiu historic d'Oriola, provinent en la seua major part de la Pontificia i Real Universitat d'Oriola te la consideracio de Be d'Interes Cultural, junt en l'archiu del Regne de Valéncia de conformitat en la llei valenciana d'Archius, per a ser el segon archiu més important per a la cultura valenciana.
Consta d'un gran conjunt de documents tant publics com privats des del sigle XIV fins el sigle XX, incloent una important colecció de Protocols notarials dels sigles XV al XIX. En ell s'alberguen dos dels pocs incunables que se conserven en la Regiö Valenciana, trobant-se un important numero en la Catedral d'Oriola i en el Seminari Diocesa d'Oriola.
A la seua volta posseix part dels documents de la Governacio d'Oriola, estant el restant en l'archiu de la Corona d'Arago en Barcelona.[4] Aixina mateixa dispon de conjunts archivistics procedents de donacions particulars que alberguen documents que reflectixen un ample periodo historic.
Gran part d'este archiu se troba digitalisat, incloent documents d'important valor historic que se troben en archius particulars. Alguns dels seus documents han segut restaurats recentment.
Aixina mateixa, per conveni firmat en l'Ajuntament, en les seues instalacions s'alberguen de modo provisional gran part de l'archiu Municipal d'Oriola que recorre els sigles XIII fins l'any 1950. Se te previst el seu trasllat al nou archiu municipal en l'edifici de l'Hospital Sant Joan de Deu.