Estat Modern és un terme per a denominar als primers estats centralisats de les monarquies europees que surgiren despuix d'un predomini del sistema feudal en l'edat mija. Portugal, Castella, França i Anglaterra encapçalen els primers estats en solidificar-se. Italia encara està formada per chicotets estats, siguen el papat un dels més importants pero en estat de decadència. En el centre i orient d'Europa, encara estaven enclavats en el feudalisme que en els següents sigles aniran desapareguen i convertint-se en monarquies centralisades. El motiu d'este canvi en els estats centralisats que donaven poder absolut als reis fon per dissolucions de corts i parlaments, major gast de manteniment dels eixercits, soport dels senyors feudals degut a la crisis d'aquella época i a les revoltes dels súbdits.

Tot això comportaria un sistema monàrquic que passaria per diverses fases:

  • Monarquia Autoritària (Finals del sigle XV i XVI) Pretenia la consolidació i centralisació del estats mediant el poder.
  • Monarquia Absoluta (Sigle XVII) S'utilisa l'ideologia i la religió per a tindre un major control social.
  • Despotisme Ilustrat (Sigle XVIII) El poder monàrquic i la centralisació és major i es pretén la felicitat de la població. "Tot per al poble, pero sense el poble".