Sacre Imperi Romà Germànic

El Sacre Imperi Romano-Germànic (en alemà: Heiliges Römisches Reich; o Sacrum Romanum Imperium en llatí) va ser l'unió política d'un conglomerat d'estats de l'Europa Central, que es va mantindre des de l'edat mija fins a finals de l'Edat moderna.

Naixcut en 962 de la França oriental de les tres en les quals es va repartir el regne franc el 843 (Tractat de Verdun), el sacre imperi va ser l'entitat predominant d'Europa central durant quasi un milenari, fins a la seua dissolució en 1806 per Napoleó I.

En el sigle XVIII, comprenia la major part de les actuals Alemanya, República Checa, Àustria, Liechtenstein, Eslovènia, Bèlgica i Luxemburc, aixina com grans àrees de l'actual Polònia i una porció dels Països Baixos. Anteriorment, n'havien format part la totalitat dels Països Baixos i Suïssa, aixina com zones de França i Itàlia.

La denominació del Sacre Imperi va variar enormement a lo llarc dels sigles. En l'any 1034 s'utilisava la formula Imperi Romà per referir-se a les terres baix domini de Conrad II i no va ser fins a l'any 1157, durant el regnat de Frederic I Barba-roja, que es va començar a utilisar el terme Sacre Imperi. D'atra banda, l'us del terme Emperador Romà fea referència als governadors de les terres europees del nort i va començar a usar-se en Otó II entre els anys 973 i 983.

Els emperadors anteriors, des de Carlomagno (mort en 814) fins a Otó I el Gran (emperador entre els anys 962 i 973), havien utilisat simplement el títul d'Imperator Augustus' ("Emperador August"), encara que històricament se'ls coneix també com a emperadors d'Occident. El terme Sacre Imperi Romà comença a ser utilisat a partir de 1254; i el terme Sacre Imperi Romano-Germànic data de 1512, despuix de moltes variacions en els últims anys del sigle XV.