Emiliano Zapata
Emiliano Zapata Salazar (Anenecuilco, Morelos; 8 d'agost de 1879-Chinameca, Morelos; 10 d'abril de 1919) fon un dels líders militars i llauradors més importants de la Revolució mexicana i un símbol de la resistència llauradora en Mèxic. Com a part del moviment revolucionari, estigué al mando del Eixèrcit Llibertador del Sur. També fon conegut com el «Caudill del Sur». Ideòlec i impulsor de les lluites socials i les demandes agraristes, aixina com de justícia social, llibertat, igualtat, democràcia social, propietat comunal de les terres i el respecte a les comunitats indígenes, llauradores i obreres de Mèxic, víctimes de la oligarquia i el latifundisme dels facendats del règim de Porfirio Díaz, el Porfiriat.
Muigué assessinat en la Facenda de Chinameca, Morelos, el 10 d'abril de 1919, víctima d'una emboscada.[1]
Referències
- ↑ Mercedes Suárez, Natalia Pérez de Herrasti, Mercedes Pico de Coaña (1996). La América real y la América mágica a través de su literatura, Universitat de Salamanca. ISBN 9788474818475.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Emiliano Zapata.