Oceanografia
L'oceanografia De vegades és també nomenada oceanologia o ciències marines és una disciplina científica centrada en l'estudi dels processos físics, químics, biològics i geològics que es produïxen en l'oceà, les mars i les zones que llimiten en l'atmòsfera, el fons i les terres emergides sugerint una interconexió funcional entre sistemes marins, terrestres i atmosfèrics.
La paraula «oceanografia» fon acunyada per primer cop l'any 1584, del francés océanographie, pero va tenir una vida curta. L'any 1880 retorna l'alemany com oceanographie. En esta mateixa época sorgien correlativament en atres llengües oceanography, en anglés; oceanografía, en espanyol. En la llengua portuguesa, la paraula oceanografia apareix al final del segle XIX.
Ciències del mar és una llicenciatura que consta de 5 cursos. S'impartixen les assignatures de biologia marina, matemàtiques, estadística, oceanografia física (descriptiva), mètodos en oceanografia, química de les dissolucions aquoses, mecànica de fluïts geofísics, microbiologia i parasitologia, geofísica, sedimentologia i paleontologia marina, tectònica de plaques, dinàmica marina i oceanografia química durant el primer cicle (3 anys); i aqüicultura, oceanografia ambiental, planificació i gestió del mig marí i litoral, ingenieria de costes, mig ambient i contaminació del mig marí, explotació i economia de recursos marins, recursos minerals marins i instalacions marines durant el segon cicle (2 anys). De moment, esta llicenciatura només s'impartix en les universitats de Vigo, Cadis, Sevilla, las Palmas de Gran Canaria i Alacant.
La vocació de científic marí normalment està relacionada en la variant de biologia marina, pero no només hi ha peixos al mar. Tenint en conte que el 70% del planeta terra l'ocupen mars i oceans és llògic pensar que moltes de les respostes en quan la dinàmica del planeta les podem trobar al mar, per no dir totes. Per eixemple, en el cicle hidrològic i els diferents cicles de diferents composts químics tan importants per la nostra biosfera com el diòxit de carbono el mar té un important paper com a reservori i distribució espacial d'estos elements. El clima, des del regional fins al global, està controlat per la presència o no del mar i les seues corrents marines que ajuden a distribució de la calor entre zones separades per milers de quilòmetres. En l'àmbit de la geologia també el mar és objecte d'estudi, ya que la major part del material sedimentari provinent de l'erosió i transport als continents és depositat a les conques marines donant a lloc a un important registre geològic.