Meiosis
La meiosis és un tipo de divisió celular en la que a partir d'una cèlula mare diploide, s'obtenen quatre filles aploides en la mitat de contingut genètic que la mare. Este procediment es gasta per a formar els gamets.
Fases
La meiosis te huit fases. En acabant d'un periodo d'Interfase, en el qual s'ha produït una duplicació del ADN, la cèlula entra en Profase.
Profase 1
La cromatina es condensa formant els cromosomes i finalment el núcleu desapareix. Es produix el encreuament dels cromosomes, que intercanvien els gens lo que produix gran variavilitat genètica.
Metafase 1
Els cromosomes es coloquen en l'equador i s'adherixen pel centròmer als usos mitòtics.
Anafase 1
Els cromosomes homòlecs se separen i són arrastrats als pols de la cèlula.
Telofase i citocinesis 1
Cada cèlula ya és haploide, te un cromosoma.
Al finalisar es produïx la citocinesis 1, la divisió del citoplasma, en les cèlules animals i forma dos cèlules filles.
Profase 2
Sense passar per una interfase, els cromosomes s'en tornen a anar a l'ecuador.
Metafase 2
Els cromosomes es coloquen en l'equador i s'adherixen pel centròmer als usos mitòtics.
Anafase 2
Se separen les cromàtide germanes de cada cromosoma i són arrastrades als pols de la cèlula.
Telofase i citocinesis 2
Se dividixen les dos cèlules en quatre cèlules filles haploides i torna a formar-se el núcleu.
Significat biològic
La funció de la meiosis és crear els òvuls i els espermatozoides, que contindran una informació genètica diferent a la de la cèlula mare. Gràcies a este procediment els gamets creats garantixen la supervivència de l'espècie.