McDonnell F3H Demon
El McDonnell F3H Demon era un caça a reacció subsónic, en ales en flecha i embarcat en l'armada dels Estats Units. Després d'alguns problemes en el motor J40 Westinghouse que fon eliminat en última instancia, la successora del McDonnell F2H Banshee començà les seues operacions en 1956 en el nou disseny del motor J71. Encara
Encara que no tenia el poder suficient per a vols supersonics, complementant als caces diürns com el Vought Crusader F8U i Grumman F11F Tiger en condicions tot temps, i com interceptor armat en missils fins 1964. Se retirà abans de que poguera servir en la guerra de Vietnam i fon reemplaçat pel McDonnell Douglas F4 Phantom II.
El Phantom, qui també tenia la capacitat d'atac a terra, caça i bombardeig, tenia una certa similitut, ya que fon dissenyat com un desenroll alvançat del Demon. L'avió supersonic de l'USAF McDonnell F-101 Voodoo fon un disseny similar, pero se basa en l'anterior XF-88 Voodoo, que també influi en el disseny del Demon.
Armament
L'armament se planejà inicialment, tenint en conte el paper d'interceptor, en soles 4 canons de calibre de 20 MM.
En la serie F3H-2, s'amplià el paper a la de caçabombarder, s'instalaren sis pilons d'ala i dos baix del fuselage, inicialment concebuts per al transport de carregues convencionals per a un pes maxim de 6.000 lliures (equivalent a 2.720 KG ). Els pilons d'ala interior i exterior se modificaren posteriorment per a donar cabuda als missils aire aire: inicialment AIM-9 Sidewinder i més tart l'AIM-7 Sparrow.
El Demon era absolutament el primer avió que utilisà el Sparrow guiats per radar. Atres carregues previstes eren bombes, llançacoets no guiats i tancs de combustible.