Mamífer

Els mamífers (Mammalia) son una classe de vertebrats amniotes homeoterms (de "sanc calenta"), en monyo i glàndules mamaries productores de llet en la que alimenten a les cries. La majoria son vivípars (en la notable excepció dels monotremes: ornitorrinc i tachyglossidae).

Se tracta d'un taxó monofilètic; es dir, tots descendixen d'un antepassat comú que se remonta a finals del Triàsic, fa mes de 200 millons d'anys. Pertanyen al clado sinápsits, que inclou també numerosos "reptils" emparentats en els mamífers, com els pelicosauris i els cinodonts.

Se coneixen unes 5.486 espècies actuals,de les quals 5 son monotremes, 272 son marsupials i el restant, 5.209, son placentaris. La ciència que estudia els mamífers se denomina teriologia, mastozoologia o mamiferologia.

Identitat i diversitat

Baix: cràneu de pelicosauri ("reptil" mamiferoide), en el que s'observa com la mandíbula inferior s'articula en el quadrat i consta de varis ossos (dentari, angular, articular)
Dalt: cràneu de mamífer, en la mandíbula inferior formada únicament pel dentari, i angular, articular i quadrat formant la cadena d'ossos del oït mig; l'articulació mandibular s'establix entre el dentari i el escamosal.

Els mamífers constituïxen un grup de sers vius molt divers i, a pesar del reduït número d'espècies que ho formen en comparança en atres taxons del regne animal o vegetal, el seu estudi es en molt el mes profunt en el camp de la Zoologia, segurament perque la espècie humana pertanyé ad ell.

Es tal la diversitat de la classe que per a un profa seria difícil establir en claritat quina especie es mamífera i quina no. Per a ilustrar en un eixemple esta diversitat fenotípica, anàtom-fisiològica i etològica, parrandona relacionar algunes de les seues espècies com el ser huma (Homo sapiens), un cangur roig (Macropus rufus), una chinchilla (Chinchilla lanigera), una ballena blanca (Delphinapterus leucas), una girafa (Giraffa camelopardalis), un lémur de coa encercolada (Lemur catta), un jaguar (Panthera onca) o els ratpenats ("Chiroptera").

Sinapomorfies

Les classes dels mamífers son un grup monofilètic, ya que tots els seus membres compartixen una serie de novetats evolutives exclusives que no apareixen en cap espècie animal no inclosa en ella:

Les seues femelles posseïxen glàndules sebàcees, modificades com glàndules mamaries, capaços de segregar llet, aliment del que s'abastixen totes les cries de mamífers. Esta es la seua característica principal, de la que deriven el seu nom de mamífers.
La mandíbula està conformada soles per l'os dentari, esqueixe únic i exclusiu de tots els mamífers, constituint el principal característica diagnostica per al grup.
L'articulació de la mandíbula en el cràneu s'efectua entre el dentari i el escamosal, característica també única i exclusiva dels mamífers.
Presenten tres ossos en el oït mig: martell, enclusa i pujador, en excepció dels monotremes, que presenten l'oït reptilià.
Els mamífers (excepte la ballenes, els delfins i atres que viuen en l'aigua i que en el seu procés evolutiu els han perdut per raons hidrodinàmiques), tenen pabellons auriculars.
Son els únics animals actuals en monyo present en casi totes les etapes de la seua vida, i totes les espècies, en major o menor mesura, ho tenen (encara que siga en estat embrionari).

Pero a pesar d'estes i atres similituts que no son definitòries de la classe, la seua diversitat es tal que son moltes mes les diferencies existents, especialment en quant a aspecte extern se referix.