L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Castelló de la Plana

Revisió de 22:48 12 jun 2013 per Sempreval (Discussió | contribucions)
Castelló de la Plana
95px 90px
Bandera de Castelló de la Plana.png
País : Flag of Spain.png Espanya
• Com. Autònoma: Flag of Valencia.png Comunitat Valenciana
• Província: Província de Castelló
• Comarca: Plana Alta
• Partit judicial: Castelló de la Plana
Ubicació: 39°58′59″N 0°01′59″O
• Altitut: 30 msnm
Superfície: 107,5 km²
Població: 177.924 hab. (2008)
• Densitat: 1.655,11 hab./km²
Gentilici: Castellonenc/a
Predomini llingüístic: Valencià
Còdic postal: 12001 - 12006
Festes majors: -
Alcalde: Alberto Fabra Part (PPCV)
Pàgina web: {{{web}}}


Castelló de la Plana és una ciutat de la Comunitat Valenciana, Espanya, capital de la província de Castelló. Està situada en la costa mediterrànea.

Conta en 172.110 habitants (INE 2006). Ademés, és el núcleu principal d'un àrea metropolitana de 276.977 habitants.

Geografia

Capital d'una de la províncies més montanyoses d'Espanya, banyada al seu torn pel mar al llarc de 113 km de costa, en ella, fruit d'un urbanisme caòtic i sense planificació, es combinen avingudes en carrers i places apartades que antany formaven la població, formant un entramat llaberíntic i irregular que convertix la circulació de vehículs en una tasca dificultosa i desaconsellable per a qui no conega be la ciutat. Les seues plages ben cuidades abriguen al port que canalisa una part important de les exportacions.

Clima

Archiu:Clima Castelló (Espanya).PNG
Climograma de Castelló (Almassora)

Castelló conta en un clima mediterràneu en el que les precipitacions màximes se concentren al principi de l'autumne, com a conseqüència de la gota freda. Els hiverns són suaus i els estius càlits, i durant tot l'any l'oscilació tèrmica diària és escassa.

Localitats llimítrofs

El seu terme municipal llimita en els de L'Alcora, Almassora, Benicàssim, Borriol, Onda i Vilafamés.

Economia

Castelló depén moltíssim de dos sectors: La ceràmica i els seus voltants i la construcció. El Grau depén majoritàriament de la peixca. El sector servicis també està molt estés, i generalment, és el soport de les famílies castellonenques.

Infraestructures

Carreteres

Els accessos i infraestructures de la capital de la Plana han evolucionat molt els últims anys, encara que alguns opinen que no prou per a una ciutat del seu grandea (se pot demostrar diàriament en les rondes de circumvalació i accessos pel nort, sur i oest, que queden totalment colapsades en hores punta).

Actualment, la ciutat de Castelló està immersa en un gran canvi en el que a infraestructures viàries se referix. Construcció o fiscalisació de les rondes de circumvalació, la construcció de noves vies de comunicació en els municipis de la contornada (carretera CV-149 a Benicàssim o el desdoblament de la CV-18 entre Castelló i Nules), o la remodelació d'algunes vies, per a poder soportar tot el tràfic (tant de vehículs com de viandants) que diàriament les utilisen, són algunes de les actuacions que l'Ajuntament de Castelló (en alguns casos junt en la Generalitat) ha pres en conte per a millorar el tràfic en la ciutat. Així, algunes vies com les rondes Millars i Magdalena, El carrer Colom, el passeig Morella, Casalduch o Arrufat Alonso han sigut, estan sent o seran remodelades en breu.

Creuen un mig-anell que rodeja la capital, des de l'Avinguda Castell Vell (antiga N-340 nort) fins a l'Avinguda del Mar, el sur de Castelló i l'eixida 47 de l'AP-7, l'Autopista del Mediterràneu.

Existix el proyecte de construcció d'una circumvalació que aniria per l'oest de Castelló, des de l'Antiga Nacional fins a la carretera de Borriol.

Encara que se l'ha denominat Accés al Port de Castelló , la CS-22 servix en hora punta com a alternativa d'entrada / eixida a Castelló per l'est.

Comuniquen la N-340 (tram bypass nort) o la zona nort de Castelló en el centre i els aparcaments públics de la zona nort.

S'adinsen al centre pel sur, partint de la N-340 (tram bypass sur) i els municipis pròxims, com Vilareal i Almassora.

Són avingudes d'unió entre Castelló en el Grau de Castelló. En hora punta, per a eixir de la ciutat, ve millor agarrar una d'estes avingudes per a accedir a la CS-22 i aixina, eixir direcció N-340 i CV-10 per autovia.

Comuniquen la CV-10 i la N-340 en l'oest de la ciutat i la rondes de circumvalació.

Transport urbà

Autobús

La capital de la Plana posseïx 12 llínees, més 2 bises, més una llínea especial d'autobús urbà (empresa Autotransports Colectius Castellonencs ELS SEUS o ACCSA):

  • Línia 1: Polideportiu Ciutat de Castelló - Hospital General
  • Línia 2: Polideportiu Ciutat de Castelló - Hospital General
  • Línia 3: Gpos. S. Agustí i S. Marcs - Auditori i Palau de Congressos
  • Línia 4: Grup S. Lorenzo - Grup Grapa (per Creu Roja)
  • Línia 4bis: Ciutat del Transport - Grup Grapa (per Mestre Ripollés)
  • Línia 5: passeig Ribalta - Basílica Mare de Deu de Lledó
  • Línia 6: passeig Ribalta - Benadresa
  • Línia 7: estació FFCC - Universitat
  • Línia 8: Hospital General - Circumvalació
  • Línia 9: estació FFCC - Centre Ciutat
  • Línia 10: Grup S. Llorenç - Universitat - Estació FFCC - Hospital General
  • Línia 11: Polígon Rafalafena - FFCC - Universitat
  • Línia 12: Plaça Fer. Catòlic - FFCC - Universitat
  • Línia 12bis: Polideportiu Ciutat de Castelló - FFCC - Universitat
  • Línia Nou Cementeri: Plaça de l'Independència - Cementeri Sant Josep - Nou Cementeri

La freqüència de pas de les llínees oscila entre 10 i 30 minuts.

TVRCas

En 2008 serà inaugurat el primer tram de l'esbossa 1 del TVRCas, o Transport en Via Reservada, que en un futur, recorrerà la ciutat de Castelló i la seua àrea metropolitana (Vilareal, Almassora, Borriana, Benicàssim o El Grau).

Bicicas

El Bicicas, és un nou servici de lloguer de bicicletes, que ha posat a disposició l'Ajuntament de Castelló, per a desplaçar-se per la ciutat i evitar aixina, les congestions de tràfic que es produïxen diàriament. Hi ha quatre punts d'arreplega:

Junt en açò, l'Ajuntament de Castelló generarà una via de viandants i ciclista junt en el TVRCas.

Ferrocarril

Castelló es troba comunicada, en Madrit i Barcelona per mig de les llínees de llarga distància (Arc, Talgo i Euromed). Castelló, també és l'inici d'una de les llínees de Rodalies Valéncia, que a més de conectar en la Capital del Túria, el mateix tren permet comunicar per mig de parades en els pobles de l'oest de la província. Fent transbordo en Valéncia, pots seguir per les esbosses de Rodalia fins a Gandia, Moixent i Utiel en la província de Valéncia i per mig de trens de llarga distància en Andalusia. Des de Sagunt, es pot arribar a Caudiel en la província de Castelló i a Aragó.

Transport aéreu

Actualment, s'està construint l'Aeroport de Castelló - Costa Tarongina, que dotarà a la província de Castelló d'un aeroport i aixina donar el gran bot a les grans comunicacions. La ciutat també conta en un aeròdrom situat en el Grau de Castelló.

Transport marítim

En el Grau de Castelló està situat el Port, un important punt d'entrada i eixida mercantil (sobretot ceràmica) cap a atres zones.

Història

El Castell àrap del Fadrell, alçat sobre una lloma en els contraforts de la serra del Desert, va ser -junt en les alqueries de la Plana- el primer lloc per a resar dels que serien els fundadors de la ciutat. Conquistats estos llocs als musulmans per Jaume I d'Aragó en 1233, van ser donats a Ximén Pérez d'Arenós. Davall el seu mandat, els poblatans varen passar a ocupar el núcleu de l'alqueria de Benirabe, assentament definitiu de la ciutat. La partida de naiximent de Castelló està datada el 8 de decembre de 1251 en Lleida, des d'on Jaume I va concedir el seu real permís per al trasllat de la muntanya al pla. En este trasllat que la tradició situa en el tercer dumenge de Quaresma de 1252, naixia Castelló de la Plana. La primera denominació va ser la de Castelló de Borriana, perqué esta era la localitat costera més pròxima en eixe moment.

En l'Edat Mija, la ciutat va ser protegida en trapes, muralles i torres, construint-se l'iglésia, que passaria a ser co-catedral a mitat del segle XV. Va ser en 1366 quan l'image de la Mare de Deu de Lledó, posteriorment patrona de la vila, va ser trobada pel llaurador Perot de Granyena.

En els segles XVII i XVIII, la ciutat va prendre part en la revolta de Germanies i va recolzar a l'Archiduc Carles d'Àustria en la guerra de Successió, sent somesa com el restant del Regne de Valéncia per les tropes de Felip V.

En el segle següent, es van derrocar les muralles i la ciutat va començar una lenta expansió frenada per les guerres de l'Independència i carlistes. En 1833, establits els definitius llímits provincials, Castelló de la Plana va passar a ser capital de la seua actual demarcació, incloent durant uns anys a algunes poblacions llimítrofes terolanes.

En la segona mitat del sigle XIX, la ciutat va començar el seu desplegament aperturiste. Van aparéixer els primers edificis modernistes: l'Hospital Provincial, el Cassino, el Teatre Principal, el parc Ribalta... Es va ampliar el port i es van obrir les avingudes que comuniquen en el mar. L'enllaç ferroviari Castelló-Valéncia i el de via estreta entre poblacions pròximes, nomenat La Panderola, són les noves comunicacions impulsores de la puixant indústria ceràmica i l'expansió del taulellet.

Durant tota la segona mitat del sigle XX, Castelló va presentar un fort creiximent demogràfic, accelerat a principis del segle XXI, per l'arribada massiva d'immigrants, especialment romanescs, atrets pel gran aument de l'oferta d'ocupació ocorregut en esta ciutat a principis de segle, patrocinat per la prosperitat de l'indústria ceràmica i l'auge del negoci de la construcció.

Demografia

Archiu:Demografia Castello.png
Evolucio demografica de Castelló de la Plana.

Castelló de la Plana conta en 180.110 habitants (INE 2006); es tracta de la quarta ciutat més poblada de la Comunitat Valenciana i de la més poblada de la província de Castelló. La ciutat concentra, de fet, al 30,75% de la població provincial.

A més, l'àrea metropolitana de Castelló, que inclou també als municipis de Vilareal, Borriana, Almassora i Les Alqueries, conta en 276.977 habitants (INE 2006).

Castelló de la Plana ha registrat un notable creiximent demogràfic en l'última década, degut fonamentalment a l'immigració estrangera. El 17,08% de la població de la ciutat és de nacionalitat estrangera (INE 2006), sent el colectiu foràneu predominant el rumà, en 18.097 censats (61,56% del total d'estrangers).

Evolució demogràfica de Castelló de la PlanaFont: Població de fet segons l'Institut Nacional d'Estadística d'Espanya. Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842, Series de població dels municipis d'Espanya des de 1996. Les dades de 1787 provenen del cens de Floridablanca, citats per Bernat i Martí i Badenes Martín en Creiximent de la població valenciana. Anàlisis i prevenció dels censos demogràfics (1609-1857). Edicions "Alfons el Magnànim". Valéncia, 1994.
1787 1857 1887 1900 1910 1920 1930 1940
Població 12.003 19.945 25.193 29.904 32.309 34.457 36.781 46.876
1950 1960 1970 1981 1991 1996 2001 2006
Población 53.331 62.493 93.968 126.464 138.489 142.285 147.667 172.110

Monuments

Monuments religiosos

Iglésia Cocatedral de Santa Maria la Major

Archiu:Fachada Concatedral.jpg
Frontera principal de la Concatedral.

De l'antiga església gòtica del segle XIV, destruïda en 1936, tan sols subsistixen les seues tres portades d'accés i alguns elements constructius i ornamentals. Era obra, majoritàriament, del mestre d'obres Miguel García. La portada més antiga és la que dòna al Carrer Archipreste Balaguer, que apareix documentada en 1382 com a obra de Guillem Coll. La porta del nort, o de la Plaça de l'Herba, de 1420, presenta decoració vegetal en els capitells. La gran portada de la frontera principal és d'un gòtic més avançat que les anteriors, conservant de l'antiga tan sols els capitells esculturats.

==== Palau Episcopal ====.

Basílica de la Mare de Deu del Lledó

La tradició local remonta l'orige de la devoció i cult per la patrona de la Ciutat de Castelló fins a 1366. El santuari, ara en dignitat de Basílica Menor, va ser construït entre 1724 i 1766 sobre atres dos més antics d'orige medieval.

Civils

Ajuntament

Substituïx el vell Palau de la Vila, construït en lloc pròxim en época medieval per a albergar les primitives institucions municipals. L'actual edifici, en estil toscà, es va erigir entre 1689 i 1716, baix la direcció de Melcior Serrano. Entre els elements arquitectònics d'interés destaca el porche en cinc arcs en la planta baixa i el primer cos, accentuat per l'us de pilastres corínties i balcons en amplis vans coronats per frontispicis circulars i triangulars.

Archiu:El fadri.jpg
Torre campanarEl Fadri.

==== El Fadrí ====. De propietat municipal i separat de la veïna concatedral, és un edifici exent, de planta octogonal, cinc cossos, ocultant l'últim la sala de les campanes i terraça arrematada per un templet. Seguint les traces del portugués Damián Mendes, va ser construït entre 1591 i 1604 per Francisco Gallana de la Llanxa i Guillem del Rei, encara que la seua elegant portada d'accés pareix obra del francés Johan Fraix. Sobre la llinda de la porta, una làpida en caràcters llatins, informa de la construcció i de la seua propietat. En la part alta es disponen huit campanes i tres més per a senyalar les hores en la terraça. El campanar és, actualment, el símbol de la Ciutat. Actualment l'edifici es troba prou deteriorat a nivell estructural, obligant a intervindre diverses vegades sobre ell per a evitar el seu colapse. El fet s'evidencia en un cert àngul d'inclinació que li ha favorit el malnom de la torre de Pisa de Castelló.

Edifici de Correus

Proyectat per Demetrio Ribes en 1917 va ser conclòs en 1932, havent segut catalogat com un dels millors eixemplars d'edificis castellonencs del segle XX. Va utilisar en la seua construcció com a novetat pedra, ferro, rajola a cara vista, vidre i ceràmica.

Museu de Belles Arts

Llonja del Cànem

parc Ribalta

Plaça de l'Independència :la Fanal

Atres

Religiosos

Civils

Museus

Parcs, jardins i plages

En el centre de la ciutat es troba el (pràcticament únic) parc de la ciutat, el Ribalta, creat, sobre la qual es suponia ser la casa natal de Francesc Ribalta. Originàriament, estava compost pel parc de l'Obelisc i el Jardí de Ribalta.

Els atres dos grans i importants parcs de la ciutat són:

  • Parc Geòlec Ramos.
  • Parc de Rafalafena i Jardí de l'Auditori.

En el Grau es troben els parcs de:

  • Tripulants de la Paca.
  • La Pineda.En un camp de golf privat.
  • I els Jardins del Port.

A mitat camí del Grau, en plena Marjaleria, es troba el Parc del Meridià , emplaçat en el lloc a on se troba l'encreuament del Meridià de Greenwich i el Paralel 40é.

Les plages de Castelló, es troben en el Grao (a uns 4 o 5 km depenent de la carretera). Són tres plages d'arena fina, dos en bandera blava, i en tots els servicis:

  • La Plaja de la Pineda, que esta pegada al Port de Castelló, que conta en un parc, en un passeig i dunes artificials.
  • La Plaja del Gurugú, la següent a la de la Pineda, que alberga en el seu llarc passeig Marítim bars de festa nocturna estival.
  • I la Plaja del Serreual, separada de la del Gurugú per la desembocadura del riu Sec, que no conta en bandera blava, pero si en un llarc passeig Marítim (un poc més estret que el ,del Gurugú, a causa de les dunes naturals que es troben en la plaja.

La següent plaja, també crida del Serreual, pertany al Terme Municipal de Benicàssim.

Cultura i deports

Si bè Castelló conta en deportistes ilustres entre els seus veïns (Sergio García, jugador de golf o Pablo Herrera, medalliste olímpic de Volley plaja), la ciutat es mou entorn de la passió del fútbol en les seues dos caents més populars: El Club Deportiu Castelló pel que fa a fútbol (actualment en 2a divisió de la lliga espanyola), el Plages de Castelló pel que fa a fútbol sala (actualment en divisió d'honor)i el Club Amics del Bàsquet [1]referint-nos al bàsquet, actualment en la lliga EBA.

En quant a cultura podem destacar algunes personalitats importants com, per eixemple, el pintor i escultor Joan García Ripollés. En un àmbit més alternatiu i underground trobem la prolífica publicació mensual Kastelló.

Com a resenya en quant a la relació en les ciències de la ciutat, es pot citar que la cultura matemàtica de Castelló està lligada a l'organisació de les Olimpiades Matemàtiques a nivell d'ESO i de bachillerat, sent aixina que en setembre del 2004 va ser seu de la IX Olimpiada Iberoamericana.

L'Universitat Jaume I de Castelló (UJI), creada l'any 1991, conta en 13.000 alumnes. Instalada en un únic campus, actualment impartix 30 titulacions.

Política

En les eleccions municipals de 2007, va guanyar el Partit Popular obtenint 14 regidors, el Partit Socialiste Obrer Espanyol va conseguir 12 i el Bloc Nacionalista Valencià conseguí 1 regidor.

Festes

Archiu:Verge del Lledo.jpg
Verge del Lledo durant les seues festes.
Archiu:Gaiata.jpg
Gaiata.

Les festes més importants són les festes fundacionals: les Festes de la Magdalena.

Se celebren el tercer dissapte de quaresma i duren nou dies. L'acte més important és la Romeria dels canyes, on es recorda el trasllat des del tauró de la Magdalena al pla. En est acte, els habitants es reunixen pel matí i acudixen a l'Ermita de la Magdalena, celebrant el dia en el turó fins a aproximadament mija vesprada, hora en que la gent torna a caminar diversos km fins a la ciutat.

En el districte del Grau les festes més importants són les de Sant Pere, el seu patró: Festes del Grau de Castelló. També en el Grau, se celebren els Carnestoltes. Pero, Castelló, no són només estes festes, contínuament, alguns carrers, barris o els nomenats "Grups" celebren les seues festes patronals. A més, durant tot l'any, se celebren acontenyiments (generalment culturals...) com: En setembre: "La tornà a la ciutat" que celebra la volta a la normalitat de la ciutat, en animació en el carrer i el Festival Internacional de Porritos.

Gastronomia

Personages ilustres

Vore també

Referències

Enllaços externs


 
Capitals de província d'Espanya · 750px-Flag of Spain svg.png
Alacant · Albacete · Almeria · Àvila · Badajoz · Barcelona · Bilbao · Burgos · Càceres · Cadis · Castelló de la Plana · Ciudad Real · Conca · Córdova · Girona · Granada · Guadalajara · Huelva · Jaén · La Corunya · Las Palmas de Gran Canària · Lleida · Lleó · Logronyo · Lugo · Madrit · Màlaga · Múrcia · Orense · Osca · Oviedo · Paléncia · Palma · Pamplona · Pontevedra · Salamanca · Santa Cruz de Tenerife · Santander · Sant Sebastià · Saragossa · Segòvia · Sevilla · Sòria · Tarragona · Terol · Toledo · Valéncia · Valladolit · Vitòria · Zamora


Municipis de La Plana Alta

Almassora  •  Bell Lloc del Pla  •  Benicàssim  •  Borriol  •  Cabanes  •  Castelló de La Plana  •  Les Coves de Vinromà  •  Oropesa  •  La Pobla Tornesa  •  Sant Joan de Moró  •  Serra d'En Garceran  •  Torreblanca  •  La Torre d'En Doménech  •  La Vall d'Alba  •  Vilafamés  •  Vilanova d'Alcolea

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Castelló_de_la_Plana&oldid=62315»