Terminator II: El juí final
Terminator II: El juí final (1991) és una película d'acció escrita, produïda i dirigida per James Cameron. La seqüela de The Terminator (1984), que precedix a Terminator 3: La rebelió de les maquines (2003), esta protagonisada, entre atres, per Arnold Schwarzenegger, Edward Furlong, Linda Hamilton, Robert Patrick, Earl Boen i Joe Morton.
Després de l'èxit de la primera película i aprofitant la popularitat d'Arnold Schwarzenegger, James Cameron repetí els esquemes de la producció original. També té el mèrit de ser una de les primeres películes en les que se utilisaren imàgens generades per ordenador (CGI) per a recrear a l'antagonista. Fon la producció més cara de l'historia, en el moment del seu estrena, en un cost de 100 millons de dólars. Se convertí en la segona película més taquillera de l'historia en el seu moment, recaptant en tot el mon 520 millons de dólars, següent només superada per E. T., el extraterrestre .
La película fon guardonada en premis cinematogràfics estat unidencs i internacionals, ademés de quatre Oscars: Millors efectes visuals, Millor sò, Millor maquillage i Millor edició de sò.
Sinopsis
Les maquines, en el seu intent fallit per matar a la encinta Sarah Connor (Linda Hamilton), decidixen continuar en el seu comés, pero esta vegada decidixen canviar d'objectiu: l'adolescent John Connor (Edward Furlong). Per açò envien l'avançat T-1000 (Robert Patrick), un prototip de metal líquit que és capaç de transformar-se en qualsevol persona. Pero el jove Connor rebrà l'ajuda d'un T-800 (Arnold Schwarzenegger), que ve des del futur per a salvar-lo.
Argument
Després del fracàs de Skynet, gràcies a l'intervenció d'un humà enviat per la resistència per a salvar a Sarah Connor -el soldat i fidel seguidor de John Connor, Kyle Reese- les maquines no se rendiren, i esta vegada envien a atre cyborg en una nova missió; si la vegada anterior no conseguiren acabar en Sarah, esta vegada l'objectiu és el propi John Connor, següent encara un chiquet.
La resistència captura a un T-800 CSM-101, i John Connor el reprograma i l'envia al present per a protegir i obeir en tot al seu jove "yo" del passat.
Les maquines envien a l'avançat T-1000 (Robert Patrick), un prototip d'aleació mimètica o metal líquit, capaç de copiar formes del mateix tamany i d'eixa forma poder assessinar molt més subtilment a John Connor.
Sarah Connor (Linda Hamilton) se troba tancada en el hospital siquiàtric de Pescadero, en el àrea de màxima seguritat, reiterant l'historia del fi dels temps i de les maquines al Dr. Peter Silberman (Earl Boen).
El jove John Connor (Edward Furlong) és un jove rebel que viu en els seus pares adoptius, als quals no respecta, després de l'arrest de Sarah per intentar destruir l'industria Sistemes Cyberdine, fabricant de computadores; després d'haver vixcut molts anys en Mèxic i Centroamèrica aprenent tècniques militars.
El futur ha canviat; els humans havien recuperat del T-800, un braç i un chip, els quals estaven fabricats en una tecnologia molt superior i desconeguda. L'objectiu de Sistemes Cyberdyne, una empresa que desenrollaria posteriorment a Skynet, és estudiar i comprendre com funcionen eixos estranys elements avançats i d'eixa forma aplicar-los en la construcció de maquinaria civil i militar, décades més avançades de les que existixen.
Abdós exterminadors apleguen llavors al present, el T-800 i el T-1000. Mentres el primer conseguix robes, armes i transport d'igual apariència del seu antecessor, el segon se fa passar per oficial de policia, per així buscar més fàcilment a John Connor.
Abdós comencen la seua busca següent el T-1000 qui dona primer en John Connor en una galeria de videojocs. John hauria sigut assessinat si no haguera sigut per l'intervenció del T-800, que aplega just a temps.
Els exterminadors comencen a pelear entre si, pero en seguida se nota la superioritat del T-1000 sobre el T-800. El T-1000 conseguix desfer-se del T-800 i reprén la cacera de John Connor, qui fuig en la seua chicoteta motocicleta. El T-1000 seqüestra un camió i se llança a la persecució de John, qui novament es salvat pel T-800 conduint una motocicleta.
En mig de la commoció, el T-800 conseguix fer explotar el camió en el que anava el T-1000. Encara que sap que això no el destruirà, al menys el demorarà lo suficient per a conseguir escapar. John i el T-800 fan una parada i el cyborg li explica que ell ha vingut del futur per a protegir-lo del T-1000. John tracta de contactar en els seus pares adoptius, pero del T-800 descobrix que els seus pares han sigut assessinats pel T-1000. En açò John reflexiona que sa mare podria estar en perill i fa que el T-800 el duga a l'hospital siquiàtric de Pescadero per a rescatar-la.
Efectivament eixa nit, el T-1000 aplega al siquiàtric buscant a Sarah Connor. Ella estava intentant escapar per a buscar al seu fill John, ya que se havia enterat que un T-800 havia sigut vist en Los Ángeles. En mig de l'escarot que Sarah arma en el seu intent d'escapar-se, apareix el T-1000 i fuig; encara que, la seua sorpresa és enorme quant veu entrar per una porta al T-800 que recordava. Sarah entra en shock, pero se recobra al vore al seu fill, qui la convens que el T-800 ha vingut per ajudar-los. Quant els tres fugen, el seu pas és bloquejat pel T-1000. En eixe moment el Dr. Silberman, que estava veent-ho tot, se dona conte que l'historia de Sarah i en el seu moment de Kyle Reese, era certa.
Després de desfer-se del T-1000, Sarah, John i el T-800 fugen en un coche. Els tres fugitius se dirigixen cap a la frontera en Mèxic, per a tindre un respir. Durant este viage el T-800 explica com succeiran els acontenyiments del Dia del Juí. Dona també l'informació sobre la direcció i el nom de la persona directament responsable de l'estudi del braç i el chip i per conseqüència, el responsable del naiximent de Skynet, el dr. Miles Bennett Dyson (Joe Morton).
Després d'una breu estada en la família d'Enrique Salceda (Castulo Guerra), un ex-companyer de Sarah, dels seus temps en Amèrica Central i amo d'un depòsit ocult d'armes, Sarah decidix assessinar a Dyson, en l'objectiu d'interrompre l'investigació. Després d'equipar-se, abandona sola el lloc, deixant a John i al T-800.
Sarah aplega a la casa del Dr. Dyson, qui estava en la seua família i comença a disparar. Tant la dona com el fill de Dyson conseguixen salvar-se, pero ell resulta ferit, Sarah pren llavors una pistola i se dirigix cap a ell per a matar-lo, pero en l'últim moment no pot, per que no és capaç de matar a una persona. En eixe moment apareixen John i el T-800, que havien seguit a Sarah. Ella relata tota l'historia i li diu a l'investigador que el volia matar per a evitar la creació d'Skynet. Per orde d'ella, el T-800 acaba per convéncer al dr. Dyson, al obrir la carn del seu braç que cobrix el seu endosquelet i mostrar-li la seua construcció, idèntica al que havia en els laboratoris de Sistemes Cyberdyne.
L'investigador és curat de la seua ferida i decidix seguir a Sarah, a John i al T-800 a l'edifici de Sistemes Cyberdyne, per a destruir-lo. Una vegada allí conseguixen passar el control dels guardes nocturns, dient Dyson que els seus acompanyants son els seus amics, pero no conseguixen convéncer-los i estos toquen l'alarma.
Mentres estan colocant els explosius en la seu central de Sistemes Cyberdyne, la policia rodeja l'edifici i se produïx un enfrontament entre el terminator i els policies els quals el prenen pel seu "yo de 1984" buscat per l'assessinat de policies en una central, en el que Miles Dyson resulta ferit, en lo que se queda darrere voluntàriament per a volar l'edifici. Mentres tant, el T-1000 aplega a l'edifici i comença a perseguir a John, Sarah i a T-800, primer en helicòpter i més tart en un camió carregat de nitrogen líquit.
La persecució acaba en una cacera, en la qual el camió bolca i el nitrogen se derrama, congelant al T-1000, el qual se torna sòlit, lent i molt fràgil. El T-800 li diu Hasta la vista, baby i li dispara, trencant-lo com un cristal. Pero el T-1000, degut al calor de la fundició, se regenera per a, minuts després, enfrontar-se en una brutal lluita contra el seu rival de metal. Lluita que acaba quant el T-1000 clava una vara de ferro en el tórax del T-800 i al paréixer l'extermina danyant la seua "cèlula d'energia". Quant tot pareix perdut, el T-800 resucita (degut a una bateria de reserva) i salva a Sarah i al seu fill disparant-li al T-1000 en un llançagranades, la granada s'introduïx dins del cos del robot partint-lo en dos en sentit vertical, lo que fa que perda l'equilibri i caiga en una cuba de la fundició, derretint-se.
Després de llançar el braç i el chip a la cuba, Sarah i John creuen que tot ha acabat, pero el T-800 els recorda que queda atre chip: el que esta en el seu cap. Degut a que els T-800 no estan programats per a autodestruir-se, li demana a Sarah que el baixe fins la cuba, a pesar de les negatives de John.
Se supon que el da del Juí i el govern de les maquines mai arribara. En el final normal, Sarah parla, mentres se veu la carretera per la que sen va junt en John, en l'esperança de que si una maquina és capaç d'entendre el valor d'una vida humana potser l'humanitat també.
Repartiment
- Arnold Schwarzenegger és el Terminator: és un terminator model T-800 CSM-101 capturat per John Connor i enviat al passat per a protegir a Sarah Connor i a ell mateix de jove.
- Linda Hamilton és Sarah Connor: mare de John Connor, se troba en un hospital siquiàtric baix la supervisió del Dr. Silberman fins l'aplegada del Terminator i del seu fill.
- Edward Furlong és John Connor de jove: és el John Connor de l'época actual. És un chic rebel que fa cas omís dels seus pares adoptius, fins l'aplegada del Terminator, després tindra que esquivar i fugir del T-1000.
- Robert Patrick és el T-1000: un cyborg polimimètic de metal líquit enviat per Skynet des de el futur. La seua missió, matar a Sarah Connor i al seu fill, el líder de la resistència humana, John Connor.
- Earl Boen és el Dr. Peter Silberman: ex-siquiatra de la policia. Després de lo ocorregut en The Terminator, ara treballa en un centre siquiàtric on entre els seus pacients se troba Sarah Connor.
- Joe Morton és el Dr. Miles Bennett Dyson: ingenier de Sistemes Cyberdine. Se dedica a l'investigació civil i militar. Gràcies al chip i al braç que deixa el Terminator en la fabrica, sera la peça angular per al desenroll de Skynet.
Atres personages que apareixen son:
- Michael Biehn és Kyle Reese: apareix en l'edició completa de la película, en flashbacks.
- Leslie Hamilton Gearren és Sarah Connor de jove: apareix quant se veu en l'espill i quant el T-1000 se fa passar per ella.
- Michael Edwards és John Connor d'adult: és el John Connor del futur. Apareix breument.
- S. Epatha Merkerson és Tarissa Dyson: esposa del Dr. Miles Bennett Dyson.
- Castulo Guerra és Enrique Salceda: amic mexicà de Sarah Connor. L'ajuda en la lluita contra el T-1000.
- Danny Cooksey és Tim: amic de l'infància de John Connor, se divertixen mentres fan les seues malifetes.
- Jenette Goldstein és Janelle Voight: mare adoptiva de John Connor. Se creua en el camí del T-1000.
- Xander Berkeley és Tod Voight: pare adoptiu de John Connor. També se creua con el T-1000.
- Ken Gibbel és Douglas: treballador del centre siquiàtric on esta Sarah Connor.
Com curiositat, cap dir que Michael Biehn i Jenette Goldstein, així com Lance Henriksen i Bill Paxton que apareixen en la primera película de Terminator treballaren junts en atra de les grans películes de James Cameron: Aliens.
Final alternatiu
El sol esta brillant en un cel sense núvols. Mirant cap baix se veu un parc, molt vert. La gent esta vestida de carrer, divertint-se, anant en bicicleta, llegint, etc. Hi ha uns chiquets en un parc de jocs. Més allà de la llínea d'arbres se veu la llínea del cel de Washington D.C., en el Capitoli i el monument a George Washington. La llínea del cel esta subtilment canviada, en molts edificis nous.
Se veu una carta: 11 de juliol de 2029
Se veu un parc infantil. Hi ha chiquets engrunsant-se i esgolant-se pes tobogans. Coses atemporals que 4 décades d'avanços tècnics no han canviat.
El 29 d'agost de 1997 vingué i se'n va anar. No passà gran cosa. Michael Jackson complí els quaranta. No hagué Juí Final. La gent anà al treball com sempre, rigué, se queixà, va vore la TV, feu l'amor.
Volia córrer pel carrer chillant... agarreu-los a tots i dieu-los "cada dia a partir d'este és un regal. Gasteu-lo be!". En lloc d'açò m'emborrache.
Se veu a una dona major, assentada en un banc. És Sarah, ara en 64 anys. El mon la ha envellit, pero pareix en pau en este moment. Parla a una gravadora de microcassettes.
Això fon fa trenta anys. Pero el futur obscur que mai vingué encara existix per a mi i sempre existirà, com el recort d'un somi persistent a la llum del matí. I la guerra contra les maquines seguix. O, per a ser més precisos, la guerra contra aquells que construïxen les maquines equivocades.
Hi ha un home d'uns quaranta anys jugant en dos chiquets chicotets prop, se gira. És John Connor. Encara que té el mateix aspecte sever de la seua madurea, no du un pegat en l'ull, ni té cicatrius. Esta llunt de l'home demacrat de ombriu destí que estigué en el mon que pogué haver sigut. Encara així, hi ha una inteligència penetrant, inclús sabiduria, en els seus ulls.
John lluita la guerra de manera diferent a com fon predit. Ací, en el camp de batalla del Senat, les armes son el sentit comú... i l'esperança.
Una chiqueta de quatre anys corre cap a ella per a que li nugue els cordons.
Nuga-me-los, yaya, Nuga-me-los.
La yaya Sarah somriu. És la única vegada que se li mostra somriure. S'inclina mentres la chiqueta, posa el peu en el banc i li nuga els cordons mentres s'escolta.
El lux de l'esperança me'l dona el Terminator. Perque si una maquina pot dependre el valor de la vida humana... tal vegada nosatres també pugam.
Sarah acaricia el pel de la chiqueta i esta corre a jugar en son pare.
Producció
S'utilisà la tècnica de Morphing en el terminator de metal líquit (el T-1000, interpretat per Robert Patrick), obligant a l'actor a córrer nuet en quadrats dibuixats per tot el cos per a que la computadora el recreara després digitalment. L'escena que mostra al T-800 votant al camió de nitrogen líquit i tirotejant al seu enemic, fon feta en miniatures i maquetes.