Giuseppe Arcimboldo
Giuseppe Arcimboldo, (també escrit Arcimboldi; Milà 1527 - íbidem; 11 de juliol de 1593), fon un pintor italià, conegut sobretot per les seues representacions manieristes del rostre humà a partir de flors, fruites, plantes, animals o objectes; açò és, pintava representacions d'estos objectes en el llenç, colocats de tal manera que tot el conjunt tenia una semblança reconeguda en el subjecte retratat.
Biografia
Arcimboldo va nàixer en Milà en 1527, fill de Biagio, un pintor que va treballar per a la construcció de l'escola de pintors en la catedral.[1]Li van encarregar a Arcimboldo disenys per a vidrieres, a partir de 1549, incloent la Històries de Santa Caterina d'Alexandria en la catedral. En 1556 va treballar en Giuseppe Meda en frescs per a la catedral de Monza. En 1558, va pintar el cartó per a un gran tapís de la Dormició de la Mare de Deu, que fins al dia de hui penja en la catedral de Com.[2]
Va estar al servici dels Habsburg entre els anys 1560 i 1587. Se supon que va treballar també en l'Itàlia meridional i que va tindre un taller propi i discípuls en Roma.
En 1562 es va convertir en retratiste de tall de Maximilià II en la cort Habsburg de Praga. Fon també el decorador de tall i dissenyador de trages. El rei August de Sajonia, que va visitar Viena en 1570 i 1573, va vore l'obra d'Arcimboldo i li va encarregar una còpia dels seus Quatre estacions que incorporara els seus propis símbols monàrquics.
A Praga va treballar també per a Rodolf II (emperador des de 1576 fins a 1612) en la seua cort de Praga i se li considera el «Leonardo dóna Vinci» de la cort bohèmia, dissenyador d'aparells hidràulics miraculosos (un poc com el seu coetàneu en la cort espanyola Juanelo Turriano) i d'instruments musicals fantàstics: en este sentit pot dir-se que va treballar per a l'emperador Rodolf II «reemplaçant» la figura del vell Juanelo, els invents de la qual, experiments diversos i aparells mecànics van impressionar el jove Rodolfo durant la seua estada en la cort del seu tio, el rei espanyol Felipe II.
La seua obra convencional, consistent en pintures tradicionals del gènero religiós, ha caigut en l'oblit. No ocorre lo mateix en els seus «caprichos» alegòrics, quadros en que les naturalees mortes, els conjunts de flors, fruites, mariscs o peixos, creguen figures simbòliques. En efecte, estos retrats pre-surrealistes de caps humans fets de verdures, fruites i arrels, van ser molt admirats pels seus contemporàneus i encara hui susciten fascinació. Els crítics d'art estan debatent actualment si estes pintures eren caprichoses o el producte d'una ment trastornada.[3]
Arcimboldo va morir en Milà.
Llegat
Quan l'eixèrcit suec va invadir Praga en 1648, durant la Guerra dels Trenta Anys, van saquejar moltes pintures d'Arcimboldo que estaven en la colecció de Rodolf II.
Les seues obres poden trobar-se en el Kunsthistorisches de Viena, en el Castell d'Ambras en Innsbruck, el Louvre en Paris, així com en uns quants museus de Suècia. A Itàlia, la seua obra està en Cremona, Brescia, i en la Galeria dels Uffizi de Florència. El Wadsworth Atheneum de Hartford, Connecticut, el Museu d'Art de Denver, Roig i el Candie Museum en Guernsey també tenen pintures d'Arcimboldo. A Espanya, es troba un sol quadro d'Arcimboldo: La primavera, d'un grup de les Quatre estacions (Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran, Madrit).
Les estranyes obres d'Arcimboldo, especialment les seues images múltiples, van ser redescobertes a principis del sigle XX per artistes surrealistes com Salvador Dalí. L'exposició «L'efecte Arcimboldo» que es va celebrar en el Palau Grassi de Venècia (1987) va incloure numerosos quadros de «doble sentit». La influència d'Arcimboldo pot vore's igualment en l'obra de Shigeo Fukuda, István Orosz, Octavio Ocampo, i Sandro del Prete, així com en películes de Jan Svankmajer.
Obres destacades
- Sèries de les estacions o dels Elements (1563, 1566, Viena, Kunsthistorisches i Louvre).
- primavera, oli sobre taula, Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran, Madrid;
- El bibliotecari, (1566), oli sobre llenç, L'advocat, (1566), oli sobre llenç, Retrat de Rodolf II en trage de Vertunno (1591), oli sobre taula, Castell de Skokloster, Suècia
- L'olla de llegums.
- Retrat de l'emperador Rodolf II (1590).
- Ortaggi in una ciotola o l'Ortolano, oli sobre taula, Museu Cívic "Ala Ponzone", Cremona;
- Autoretrat (h. 1575), dibuix, Museo Nacional, Praga;
- Carnet doní Rodolf II, 148 dibuixos, Gabinet de dibuixos i estampes de la Galeria dels Uffizi, Florència;
- Autoritratto cartaceo (l'uomo doní lettere), (1587), dibuix, Gabinet dels dibuixos i les estampes del Palau Rosso, Gènova.