Itàlia
| Repubblica Italiana
República Italiana | ||||
| ||||
| Capital: | {{{capital}}} | |||
| Ciutat més poblada: | {{{ciutat més poblada}}} | |||
| Forma de Govern: | {{{forma de Govern}}} | |||
| President: | {{{president}}} | |||
| Llengües: | {{{llengües}}} | |||
| Ubicació: | {{{coor}}} | |||
| Altitut: | {{{altitut}}} | |||
| Superfície: | {{{superfície}}} | |||
| Població: | {{{població}}} | |||
| Densitat: | {{{densitat}}} | |||
| Gentilici: | {{{gentilici}}} | |||
| Moneda: | Euro | |||
| Prefix Telefònic: | {{{Prefix Telefònic}}} | |||
| Us Horari: | CET (UTC+1) | |||
| Domini de Internet: | {{{Domini}}} | |||
| Membre de: | {{{Membre de:}}} | |||
Italia, oficialment la Republica italiana (En italià Repubblica Italiana), es un pais d'Europa que forma part de l'Unio Europea (UE).
El seu territori consistix principalment en la Peninsula Italica i de dos grans illes en el mar Mediterraneu: Sicilia i Cerdenya. Per el nort està bordejat per els Alpes, per a on llimita en França, Suissa, Austria i Eslovenia. Els estats independents de San Marí i la Ciutat del Vatica son enclaus dins del territori italià. Italia forma part del G8 o grup de les huit nacions mes industrialisades del mon. Situàt en el cor del antic Imperi Romà, està plena de tesors que reconstruixen l'historia de les bases de la civilisacio occidental.
Italia ha segut el llar de moltes cultures europees com els Etruscos i els Romans i tambe fon la cuna del moviment del Renaiximent, que començà en la regio de Toscana i pronte es va extendre per tota Europa. La capital de Italia, Roma, ha segut durant sigles el centre politic i cultural de la civilisacio occidental, i tambe es la ciutat santa per a l'Iglesia Catolica, pues dins de la ciutat se troba el microestat del Vatica.
Orige etimologic
La paraula Italia designava en el sigle V a.C., segons el historiador grec Antioco de Siracusa, la part meridional de la actual regio italiana de Calabria -el antic Brucio-, habità per els itals. Dos escritors grecs algo mes recents Helanico i Timeo, relacionen el mateix nom en la paraula indigena vitulus ('vedell'), del qual el seu significat explicaren per el fet de ser Italia un pais ric en ganat bovi. En el segle I a.C., el bou, simbol dels pobles sublevats contra Roma, es representàt en les monedes emitides per els insurrectes abatint a una lloba, simbol de Roma: la llegenda viteliú (de els itals) confirma que vinculaven el nom de Italia en el vedell-bou. Per atra banda tambe es possible que els itals preneren el seu nom d'un animal-totem, el vedell, que, en primavera sagrà, els habia guiàt hasda els llocs en els que s'assentaren definitivament. En el tems, el nom se va extendre per tota la Italia meridional per a abarcar despres tota la peninsula. En el sigle II a.C., el historiograf grec Plibio li diu Italia al territorio comprés entre el estreig de Mesina i els Apenins septentrionals, encara que el seu contemporaneu Canto exten el concepte territorial de Italia fins el arc alpi. Sicilia, Cerdenya i Corcega no pasaràn a formar part de Italia hasda el sigle III d.C., com conseqüencia de les reformes administratives de Diocleciano, encara que els seus estrets llaços culturals en la peninsula permeten considerarles com part integrant.
Atra teoria soste que la denominacio <<Italia>> derivaria casi en tota seguritat d'una colonia grega en el Brucio (actual Calabria),la delsitals (referible alsitaliotes). Per la seua banda la paraula itals en grec antic aludia al bou jove, quan va concluir la hegemonia dels rasena (<<etruscos>>) en Italia i començpa la romana, els pobles peninsulars que se coaligaren contra la incipent potencia romana adaptaren com emblema al bou.
Historia
La historia d'Italia es a lo millor la mes important pa el desenroll de la cultura i societat del area mediterranea i de la cultura occidental com un tot. El pais ha segut anfitrio de moltes activitats humanes en temps prehistorics, d'aci que s'han trobàt numerosos yaciments arqueologics en distintes regions: Lacio, Sicilia, Toscana, Umbria i Basilicata. Despres de la Magna Grecia, la civilisacio etrusca i especialment el imperi romà, que va vindre a dominar el Mediterraneu per molts sigles, tras la seua caiguda naixque Italia com estat (Odoacro proclamà rei de Italia) aplegaren el humanisme medieval i el Renaiximent, que ajudà en la formacio de la filosofia i el art europeu. La ciutat de Roma conte alguns dels eixemplars d'estil barroc mes importants de tota Europa.
Entre els sigles XIV i XVI, Italia no era una unitat politica, fragmentà en multiples estats. En el nort existien les ciutats com la Republica de Venecia, la Republica de Florencia o la Republica de Genova. En torn a la ciutat de Roma els Estats Pontificis, i al sur el Regne de Napols, posteriorment conformant de la Corona d'Arago i per tant de la Monarquia Hispanica. Degut a la seua fragmentacio, fon escenari dels interesos de les potencies europees durant els sigles XVI, XVII i XVIII, tals com les Guerres italianes, la Guerra de Sucesio Espanyola, el conflicte hispano-austriac per les posesions napolitanes, aixina com les guerres revolucionaries franceses i napoleoniques. Encara hague conflictes durant la primera mitat del sigle XIX, sigle en elq ue va apareixer el sentiment nacionaliste italià que desembocarà en l'Unificacio d'Italia, materialisà el 17 de març de 1861, quan els estats de la peninsula italica i les Dos Sicilies se varen unir formant el Regne d'Italia, el qual seria organisàt per el monarca Victor Manuel II, de la dinastia Saboya, hasda entonces gobernant en Piamonte i rei de Cerdenya. L'artifiç de la unificacio italiana, sin embarc, fon el Comte Camillo Benso di Cavour, el ministre en cap del rei. Roma, per sa part, se va mantindre separà del rest de Italia baix el mandàt del Papa i no fon part del reine de Italia hasda el 20 de setembre de 1870, data final de la unificacio italiana, despres fon fet un plebiscit en el canal se trià a Roma com la capital de dit Regne. El Vatica es un enclau independent rodejat completament per Italia, al igual que San Marí.
La dictadura fascista de Benito Mussolini ocurrida en 1922 llevó a Italia a una alianza en l'Alemanya nazi i l'Imperi del Japó, lo que la condujo a la derrota de Italia tras la Segunda Guerra Mundial. Durante el transcurso de esta guerra y en los años posteriores, miles de italianos emigraron fuera del país teniendo como destino principalmente América, Francia y Alemania.
El 2 de junio de 1946, un referéndum sobre la monarquía estableció la república como sistema de gobierno italiano, adoptando el país una nueva constitución el 1 de enero de 1948. Los miembros de la familia real fueron llevados al exilio, por su relación con el régimen fascista, hasta el 10 de noviembre de 2003, cuando pudieron regresar a Italia gracias a la modificación de la constitución por el parlamento italiano.
Los Tratados de Roma de 1957 firmados por seis países europeos han hecho de Italia uno de los miembros fundadores de la Unión Europea.[1
El 2 de juny de 1946, un referendum sobre la monarquia va establir la republica com sistema de govern italià, adoptant el pais una nova constitucio el 1 de igner de 1948. Els membres de la familia real foren portats al exili, per sa relacio en el regim fasciste, hasda el 10 de novembre de 2003, quan pogueren regresar a Italia graies a la modificacio de la constitucio per el parlament italià.
Els Tratats de Roma de 1957 firmats per sis paisos europeus han fet de Italia u dels membres fundaors de la Unio Europea.
Govern i Politica
La politica de Italia es basa en un sistema republicà parlamentariste en democracia representativa. El primer ministre es el cap de govern. Ademes, es un sistema multipartidiste.
Italia es troba divida en 20 regions administratives, dividides en provincies i estes ademes en municipis o comunes. De les vint regions, cinc (Vall d'Aosta, Friuli-Venecia Julia, Sicilia, Cerdenya i Trentino-Alt Adigio) tenen un estatus especial en rao a la seua naturalea geografica, cultural o social. Les demes es sometixen a un estatut comu de administracio.
Encara que Italia ha experimentàt un desenroll economic admirable des de la Segona Guerra Mundial, i ara li la considera entre les set nacions mes riques del mon, en el aspecte politic Italia deixa molt que desijar. I a pesar dels esforços que s'han fet per "netejar" la politica italiana, encara perviu una sensacio generalisà de que es el pais mes caotic i corrupte d'Europa. La politica italiana sol ser oscura, i en el parlament es teixen tot tipo de alliances i pactes secrets. En el sur de la peninsula i en la illa de Sicilia, la mafia te tant o mes poder que el Estat, arribant a controlar diaris, juges i policies. En 1992, el assesinàt de Giovanni Falcone, un magistràt que investigava el crimen organisàt, i la subseqüent campanya de mans netes que se desatà conmocionaren a les insitucions italianes, pero tras anys d'intenses investigacions, els resultats han segut magros. Sobre el actual primer ministre de Italia, Silvio Berlusconi, sempre ha sobrevolàt el fantsma de la corrupcio, pero ell pareix no imprtarli als italians, que li triaren primer ministre dos voltes.
Geografia
El relleu presenta quatre grans unitats regionals: al Nort, un sector continental dominàt per els Alpes; als seus peus, la planura del Po, al Sur un sector peninsular articulàt pels Apenins; i finalment les terres insulars.
El sistema alpí exten per territori italià la casi totalitat de la seua vertient meridional. En este gran conjunt montanyos destaquen les formacions calcarees dels Dolomites (Marmolà, 3.342 m de alt.) i en el sector cristali, de formes mes agrestes, alguns dels principals caps de tot el sistema alpí: Mont Rosa, Cervino. Alguns pasos de montanya (Mont Cenis, Simplon, Brennero) faciliten la comunicacio en les regions veines. La regio prealpina presenta llarcs i profunts valls, en numerosos llacs: Garda, Mayor, Como, Iseo. Al sur dels Alpes, entre estos i els Apenins, s'exten la planura del Po (el rio mes llarc del pais), fosa tectonica reomplida per els deposits sedimentaris aportats per els rius que descenen dels Apenins i, especialment, dels Alpes, i que avenen la planura que s'obri al mar Adriatic per el llitoral NE de Italia.
La climatología italiana, si bien tiene carácter mediterráneo, presenta notables variaciones regionales. En primer lugar, por efecto de su considerable extensión en latitud: medias anuales en Milán de 23 °C en julio y 1,5 °C en enero, mientras que en Palermo, dichas medias son de 26,2 y 11 °C. Por otro lado, debido a las condiciones orográficas: los Alpes, que actúan de barrera ante los vientos del Norte, registran las mayores precipitaciones (de 3.000 a 3.800 mm anuales); los Apeninos, por su parte, establecen una clara distinción entre sus dos vertientes: la tirrénica, que queda expuesta a las corrientes húmedas del Oeste, y la vertiente adriática, a sotavento de dichas influencias (menos de 500 mm anuales en Apulia).
El rest de planures italianes, encara que son numeroses, son d'escasa extensio, i se localisen preferentment en el llitoral tirrenic, formaes per importants rius (Arno, Tiber) o per planures costeres (Maremma, Agro Pontino). La cadena dels Apenins constituixen la espina dorsal de la peninsula italiana, i en ella se distinguixen tres sectors: Els apenins septentrionals, els de menor altura i de formes mes suaus; els Apenins centrals, tambe denominats Abruzos, que constituixen el sostre de la cadena, i presenten models de tipo carstico; per ultim, els Apenins meridionals, que tenen el seu punt culminant en el mont Pollino. En les dos vertents de la cadena s'extenen formacions de colines, denominaes Subapenins o Antiapenins, destacant les de rebora 0, a on s'eleven alguns volcans (Vesubio, mont Amiata, Camps Flegreos).
Ecologia
La major part d'Italia correspon al bioma de bosc mediterraneu, encara que tambe estan presents el bos temperàt de frondoses, en el vall del Po i en els Apenins, i el bos temperàt de coniferes en els Alpes.
Segon WWF, el territori d'Italia es repartix entre huit ecoregions diferents:
- Bosc temperàt de frondoses
- Bosc mixt de els Alps Dinarics, en el extrem est, en la frontera en Eslovenia.
- Bosc mixt del vall del Po, en la planura padana.
- Bosc montà caducifoli dels Apenins.
- Bosc temperàt de coniferes
- Bosc dels Alpes.
- Bosc mediterraneu
- Bosc caducifoli de Iliria, en la costa de la regio de Trieste.
- Bosc mixt montà dels Apenins meridionals.
- Bosc mixt i esclerofil del Tirreny i el Adriatic, en les terres baixes costeres de la mitat sur de la peninsula Italica i Sicilia. Inclou tambe la totalitat de Cerdenya, el archipielac Toscà (entre Corcega e Italia continental), Pantelaria i les illes Pelagies.
- Bosc esclerofil i semicaducifoli de Italia, en el rest del pais.
Economia
| Exportacions a | Importacions de | ||
|---|---|---|---|
| Pais | Percentage | Pais | Percentage |
| Alemanya | 14,5% | Alemanya | 17,7% |
| França | 12,2% | França | 11,1% |
| EEUU | 9,7% | Paisos Baixos | 6,2% |
| Regne Unit | 6,7% | Regne Unit | 5,1% |
| Espanya | 6% | EEUU | 4,9% |
| Atres | 50,9% | Atres | 55% |
L'activitat industrial ha segut el motor del desenroll italià, i el actual eix de sa economia. Frent a allo, les activitats agricoles han experimentàt un considerable retroces, trant en ocupacio de la poblacio activa (7,3%), com en la seua participacio en el PIB (3,7%). La produccio agricola no abasteix la demana alimenticia de la poblacio, i es especialment escasa en la rama ganadera: bovi (Cerdenya), porci (Emilia-Romanya). La agricultura res troba mes extessa en cultius de cereals (blat, arros -primera productora europea-, dacsa), leguminoses, plantes industrials (remolacha sucrera), hortalices (pimento, albargina, tomata i cebes) i flors. Mencio especial mereix la fruticultura (peres, bresquilles i pomes en Emilia, Veneto i Campania; agrios en Sicilia), el oliu (en Liguria i el Mezzogiorno), que fa la segon produccio mundial d'oli, i finalment, cep, el seu cultiu situa a Italia al cap de la produccio mundial de vins, reconeguts internacionalment per la seua calitat.
Demografia
Italia es un pais molt homogeneu tant llingüistica com religiosament, pero es divers cultural, economica i politicament. Italia te la quinta major densitat poblacional en Europa, en un promig de 198 persones per kilometro quadràt.
A partir dels anys xixanta del sigle XX la poblacio italiana experimentà un canvi en el seu ritme de creiximent, que va decreixer hasda el 0,0% de la mija anual entre 1985-1990: el descens de la tasa de mortalitat fon acompanyat per un descens considerable que hasda llavors habia fet d'Italia una de les majors reserves de ma d'obra d'Europa i America. Italia pasà a convertirse en un punt de aplegà d'inmigrants del Tercer mon, pero sobre tot, se establiren importants corrents migratories internes, en un moviment masiu de poblacio del Sur cap Roma i el Nort industrialisàt (Turin, Milà, Genova, Florencia i Bolonia), pero no fea el norest, que encara era molt pobre, que no ha fet sino radicalisar les diferencies entre el nort i el sur. La concentracio de la poblacio italiana e els nucleus urbans (69% de poblacio urbana) ha generàt una ret homogenea de grans ciutts, que desempenyen el paper de centres regionals (Napols, Turin, alermo, Genova, Bolonia i Florencia), en dos destacats nucleus a nivell nacional; Roma, la capital politica, i Milà, la capital economica.
Els grups minoriaris son chicotets, sent el major d'estos el de parla alemana en el Tirol del Sur (segon el cens de 1991, la poblaico se troba composta per 287.503 persones de parla alemana i solament 116.914 de parla italiana) i els eslovens alrededor del Trieste.
Atres grups minoritares en lenguages parcialment oficials incluixen la minoria de parla francesa de la regio del Vall d'Aosta; els sards, els sicilians, el idioma ladí en les montanyes dolomites i el catala en l'Alguer.
A pesar de ser catolicisme romà la religio predominant (85% de la poblacio), existixen comunitats madures de protestants i judeus i una comunitat creixent d'orige musulma.
Italia te 59.762.887 habitants (istat 04.2008), i està composta etnicament (senyes 2006) per 97,6% d'europeus (Italians 95,5% + atres europeus 2,1%), 1,1% d'africans (majoria de marroquins), 0,7% de asiatics (majoria de chinos), 0,4% de americans (majoria d'ecuatorians) i 0,2% d'atres.
Cultura
| Fecha | Nom en valencià | Nombre local |
|---|---|---|
| 1 de enero | Cap d'any | Capodanno |
| 6 de enero | Epifania | Epifanía |
| Móvil | Dumenge de Pasqua | Domenica di Pasqua |
| Móvil | Dilluns de Pasqua | Lunedì dell'Angelo |
| 25 de abril | Aniversari de la Lliberacio | Liberazione |
| 1 de mayo | Dia del Treball | Festa del Lavoro |
| 2 de junio | Festa de la Republica | Festa della Repubblica |
| 15 de agosto | Asuncio de Maria | Assunta (Ferragosto) |
| 1 de noviembre | Dia de Tots Els Sants | Tutti i Santi |
| 8 de diciembre | Inmaculà Concepcio | Immacolata Concezione |
| 25 de diciembre | Nadal | Natale |
| 26 de diciembre | Dia de Sant Esteban | Santo Stefano |
Italia es reconeguda per el seu art, cultura i numerosissims monuments, entre ells la torre de Pisa i el Coliseu romà, aixina com per la seua gastronomia (plats italians famosos son la pizza i la pasta), el seu vi, el seu estil de vida, la seua pintura, el seu diseny, cin, teatre, lliteratura i musica, en particular la opera.
El periodo de Renaiximent europeu començà en Italia durant els sigles XIV i XV.
Gastronomia
La gastronomia de Italia es molt varià, el pais fon unificat en el any 1861, i les seues cuines reflexen la varietat cultural de les seues regions aixina com la diversitat de sa historia. La cuina italiana està incluida dins de les denominaes gastronomies mediterranees i es imità, aixina com practicà en tot lo mon. Es molt corrent que es conega a la gastronomia de Italia per els seus plats mes famosos que son la pizza, la pasta i el risotto, pero el cert es que es una cuina a on existixen els abundants aromes i els sabors del mediterraneu. Es trata d'una cuina en la que s'ha sabut perpetuar les antigues recetes com la polenta (aliment de les legions romanes) que hui en dia poden degustarse en qualsevol trattoria italiana.
Lliteratura
La lliteratura italiana es tota aquella lliteratura que s'haja escrit en el idioma italià. La configuracio politica de Italia i la seua unificacio com estat unic fon en el sigle XIX, moment en el qual s'adopta el dialecte toscà com llengua oficial en la denominacio de idioma italià; esta decisio fon prenuda fonamentalment degut a la llarga tradicio lliteraria i a les grans figures de la lliteratura que habien utilisat dita llengua previament. Per allo, se considera com autors en italià a tots aquells que hagen utilisàt dita llengua, independentment de que en la seua epoca Italia existiera ya com un estat unic independent en idioma oficial propi.
Durant l'Edat Mija i el Renaiximent autors com Dante Alighieri i Francesco Petrarca varen eixercir una gran influencia sobre la lliteratura europea en general i espanyola en particular, sent adoptaes algunes formes estrofiques com el sonet, la lira o la octava real, al popularisarse els versos endecasilaps i octosilaps.
Deports
Italia es un pais que tambe poseix tradicio deportiva. Especialment el futbol es la rama deportiva predominant en la nacio italiana, ya que se practica desde el sigle XVI el dit calci florentí (que consistia en dos equips de 27 juaors en 22 juaors i 5 prters, a on el objectiu era sumar mes punts que el equip rival). Esta era la variant del futbol que se coneix hui en dia.
El calci s'ha intesnificàt a nivell local, arribant a fundarse en 1898 la Federacio Italiana de Futbol, que s'encarrega de els cameponats de futbol de clups i de la seleccio nacional. A nivell de clups, Italia conta en tres clups campeons de Europa, com heu son el AC Milan, Inter de Milan i Juventus. El AC Milan es el clup que mes tituls internacionals ostenta (18 hasda la data); el Inter es el atre mes gran encara que ultimament no ha fet campanyes aceptables en Europa. Juventus es el club que mes tituls ha llograt a nivell nacional, i a nivell internacional es el unic clup en guanyar totes les competicions oficials de clps (Copa d'Europa, Recopa, Copa UEFA, Supercopa Europea, Copa Internacional i Copa Intertoto). Tampoc se deu oblidar a clups com la AS Roma, la SS Lazio, Fiorentina, SSC Napoli, i la UC Sampdoria, clups que tambe lograren tituls europeus.
La Seleccio de futbol d'Italia es la seleccio que ha guanyat quatre Copes del Mon FIFA, apart de una Eurocopa, en 1968. De fet, ha logràt atenyer el numero 1 del ranking de la FIFA en 1993 i 2007.
Tambe, el automovilisme forma part de la nutrida historia deportiva de Italia. Es la sèu de la famosa escuderia Ferrari, la escuderia mes reconeguda en disciplenes com la Formula 1. Tambe, el Gran Premio de Italia es una de les competencie smes importants a escala internacional.
El ciclisme es l¡atra disciplina que ha tengut importancia. Este pais tambe poseix la seua propia competicio, com es el Giro d'Italia.
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Italia de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.