Edat de Bronze
L'edat del bronze és un periodo del desenroll de la civilisació caracterisat pel fet que la metalúrgia més avançada ha desenrollat les tècniques d'extracció del coure dels minerals i en fa aliances per a conseguir bronze. L'edat del bronze forma part de la prehistòria i seguix al neolític a la major part del món.
| Història humana |
|---|
| ↑ abans de l'Homo (Pliocé) |
|
|
|
|
|
|
| ↓Futur |
La data exacta d'arribada a l'edat del bronze varia entre cultures i llocs del món. La tecnologia del bronze era coneguda vers el 4.500 a.C, prop de Bang Chieng (Tailàndia). Posteriorment, fon elaborat al Pròxim Orient; a l'Àsia Menor es data abans del 3.000 aC; a l'Antiga Grècia s'inicià el seu us al voltant del 3.000 a.C; a l'Àsia Central el bronze es coneix vora el III milenari a.C. (2.000 a.C.), a l'Afganistan, Turkmenistan i Iran; mentres que a China s'incorporà més tardanament, dins la dinastia Shang, vora el 1800 a.C. A Amèrica, la civilisació de Tiwanaku fon l'encarregada d'encetar esta edat, descobrint el bronze en provar en diversos metals.
Esta fase del desenroll humà no és present a totes les regions del globo terràqueu: a l'Àfrica subsahariana no existix una edat del coure ni del bronze, car els pobladors d'esta zona feren un salt directe entre el periodo neolític i l'Edat del Ferro.
L'edat del bronze se situa generalment a Europa entre el 1800 a.C. i el 700 a.C. dividida en tres fases: