Francmaçoneria

Revisió de 11:03 20 març 2013 per Millonety (Discussió | contribucions) (Pàgina nova, en el contingut: «La '''francmaçoneria''' o '''maçoneria''' se definix a sí mateixa com una institució discreta de caràcter iniciatiu, no religiosa, filantròpica, simbòli...».)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)

La francmaçoneria o maçoneria se definix a sí mateixa com una institució discreta de caràcter iniciatiu, no religiosa, filantròpica, simbòlica i filosòfica fundada en un sentiment de germanor. Te com objectiu la busca de la veritat a través de la raó i fomentar el desenroll intelectual i moral del ser humà, ademés del progrés social. Els francmaçons s'organisen en estructures de base denominades llògies, que a la seua volta poden estar agrupades en una organisació d'àmbit superior normalment denominada "Gran Llògia", "Gran Orient" o "Gran Priorat".

Apareguda en Europa entre finals del segle XVII i principis del XVIII, la francmaçoneria moderna o "especulativa" ha segut descrita sovint com un sistema particular de moral ilustrada per símbols. Se presenta a sí mateixa com una ferramenta de formació, en un mètodo particular que, basat en el simbolisme de la construcció, permet als seus membres desenrollar la seua capacitat d'escolta, de reflexió i de diàlec, per a transmetre estos valors al seu entorn.

L'historia institucional de la maçoneria presenta numeroses dissidències, quines principals causes, en importants matisos i derivacions, estan relacionades en l'admissió de la dona en la francmaçoneria, la qüestio de les creències religioses o metafísiques, la naturalea dels temes tractats o la forma de treballar de les llògies, aixina com en les bases sobre les que se fonamenta la regularitat francmaçonica. L'existència de distints punts de vista sobre estos i atres temes ha donat lloc al desenroll de distintes branques o corrents maçoniques, que sovint no se reconeixen entre elles.