Guerra dels cents anys

La guerra dels cent anys representa el periodo d'enfrontaments que sostingueren França i Anglaterra durant la nomenada Baixa Edat mija.

Com qualsevol conflicte les causes son variades i a vegades confuses pero en este cas te dos protagonistes clau per a entendre la situació de tensió que se fon creant entre les dos potencies europees: per un costat el rei Felip IV en França i per atre Eduart I en Anglaterra. Abdos intentaren incrementar el seu domini real i especialment realisar maniobres diplomatiques i despres intervencions armades en espais pròxims (els Paï­sos Baixos en el cas dels francesos, Gales i Escocia en els britanics).

Causes

Les intencions franceses d'impulsar la sublevació escocesa en 1290, tingue una rapida resposta anglesa en un apoyo interessat a la reacció antifrancesa que s'estava originant en Flandes en 1297. L'estrategia pensada per Felip IV residia en exigir les seues drets com sobira pels feus de Normandi­a i Aquitania, lo que chocava en els plans d'Eduart I d'impondre la seua autoritat en les Illes, lo que tingue com resultat l'invasió francesa del ducat de Gascunya. La tensió es va apaciguar un tant en el matrimoni entre Eduart I i el germa del monarca frances en la cridada firma de la pau de Paris (1303), encara que els problemes no estaven solucionats.