Feudalisme

Revisió de 00:30 23 feb 2012 per Peterguason (Discussió | contribucions) (Pàgina nova, en el contingut: «El '''feudalisme''' (del llati ''feudum'' o prestam ) es un concepte en l'historia, i de la jurisprudencia i en les ciencies socials en el que s'indica un orde so...».)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)

El feudalisme (del llati feudum o prestam ) es un concepte en l'historia, i de la jurisprudencia i en les ciencies socials en el que s'indica un orde social en una obligacio mutua de les valoracions de la llealtat, l'apoyo i el pagament se conseguirà per la disposicio de les condicions del prestam. Fon un conjunt de costums juridiques i militars en l'Edat Mija d'Europa , que floriren entre els sigles IX i XV, que, en sentit ample, era un sistema per a l'estructuracio de la societat entorn de les relacions derivades de la tinencia de la terra a canvi de servici o de treball.


El feudalisme classic

La versió classica de François-Louis Ganshof descriu al feudalisme com un conjunt d'obligacions reciproques, llegals i militars de la noblea guerrera, que giren en torn a tres conceptes clau: senyors, vassalls i feus .

Un senyor, en termens generals, es un noble que ocupa la terra, un vassall era una persona que se li concedi la possessio de la terra pel Senyor, i la terra se coneix com un feu. A canvi de l'utilisacio del feu i la proteccio del senyor, el vassall que proporcionen algun tipo de servici al Senyor. Hi ha moltes varietats de tinencia de la terra feudal , que consistix en el servici militar i no militar. Les obligacions i drets corresponents entre senyor i vassall sobre el feu formen la base de la relacio feudal.