Tortures migevals
Es diu que l'Edat Mija fon l'edat d'or dels torturadors i de l'imaginacio posada al servici dels mateixos, inventant els millors i mes practics mijos de tortura, a on el castic que se li donava a aquells que obraven per a fer el mal era molt sever.
Molts eren els metodos que tenien que utilisar les autoritats per a sembrar la por i respecte a la seua poblacio. Estos elements de tortura, sense dubte s'utilisaren per a cometre autentiques salvajades, pero, per desgracia, son part de l'historia.
El potro
La victima era lligada als extrems i despres se tirava de les cordes fins que els membres se despestellaven. Fon utilisat sobre tot en França i Alemanya, durant els tempss de l'Inquisicio.
L'esclafacapes
Destinat a comprimir i rebentar els oss del craneu. La barbeta de la victima se colocava en barra inferior, i el casquet era espentat cap a avall pel tornell. Els efectes d'este artilugi son, en primer lloc, la ruptura dels alveóls dentaris, despres les mandibules i per ultim el cervell s'escorre per la cavitat dels ulls i entre els fragments del craneu.
El torment de la mongeta
Sobreeixia per el seu refinament. Tambe fon utilisat per l'Inquisicio, pero la seua existencia se coneix des de els tempss de l'antiga China. Consistia en colocar una mongeta sobre l'abdomen del torturat, tancada en una gabia oberta per avall, mentres els verdancs la feen rabiar en pals ardint, de forma que l'animal tenia que buscar una eixida i a moss obria un tunel en les ventres del condenat, arribant, a voltes, a eixir per atre costat del cos.
Les gabies penjadices
Fins finals del Sigle XVIII, en els païsages urbans Europeus, era habitual trobar gabies de ferro i fusta, adossades a l'exterior dels edificis municipals, palaus ducals o de justicia, etc. Els reus, nuets o seminuets, eren tancats en les mateixes. Morien de fam i set, pel mal temps i el fret en hivern; pel calor i les cremades solars en estiu. A voltes, les victimes havien segut torturats o mutilats com escarment. No nomes significaven una incomoditat tal que feen impossible al pres dormir o relaixar-se, ya que estaven lligats als barrons de les mateixes. A voltes s'introduien en elles gats salvages, als que els verdancs aventaven en cernedora al roig viu, o s'encenien fogates baix per a abrasar al condenat.
La donzella de ferro
Encara hi havia atres artilugis com la donzella de ferro, eixos ataüts que eren peces d'exquisita artesania per fora i per dins. Per fora per la gran quantitat de gravats i relleus que adornaven la seua superficie; per dins, per l'espectacular coleccio de punches, dirigits a punts concrets del cos, que s'anaven estacant llentament sobre el llogater, a mida que se tancava la porta.
Les taches eren desmontades, en lo que se podien canviar de lloc, en el fi de posseir un ample ventall de possibles mutilacions i ferides que donaven lloc a una mort mes o menys llenta.
El metodo de l'aigua
Consistia en fer engolir al torturat, un minim de 10 litros per sessio, ajudant-se d'un embut. Ademes de produir una insoportable sensacio d'ofegament, l'estomec podia arribar a rebentar.
La cabra
Este sistema se feu molt popular en les tavegues de l'Edat Mija. Una volta que al torturat se li havien fixat els peus a un cep, se procedia a untar les plantes en sal o séu. La cabra atreta per l'adop, escomençava a llepar-les, i l'aspror de la seua llengua fea que travessara la pell i deixara els peus en carn viva, arribant en ocasions fins l'os.
La roda
Era el mes comu en l'Europa germanica. Convertia al pres, completament immobilisat, en verdader material de treballe, per a que el verdanc fora torcent-le o desguaixant-le membres a voluntat. Era un dels suplicis mes horribles de l'Edat Mija. El condenat, nuet, era estirat boca dalt en el sol, o en el patibul, en els membres escampats al maxim i lligats a estaques o anelles de ferro. Baix les nines, colzes, genolles i caderes se colocaven tross de fusta. El verdanc assestava colps violents a la roda, martafallava tots els oss i articulacions, intentant no donar colps fatals. Després era deslligat i introduit entre els radis de la gran roda horisontal a l'extrem d'un màstil que despres s'aüçava. Els corps i atres animals arrancaven tires de carn i buidaven les conques dels ulls de la victima, fins que a esta li arribava la mort.
El garrot
Garrot vil es el nom en el que se coneix en Espanya al garrot. S'introdui en nostre païs a arrel del codic penal de 1822. En 1832, se suprimi la forca i fon substituida pel garrot vil, estant vigent des de llavors fins 1978, com un dels procediments utilisats per a administrar la pena capital. Per fortuna, en 1978, s'aboli la pena maxima en este païs, en virtut de lo que s'expressa en nostra Constitucio.
El garrot, ademes de ser el nom en el que se coneixia un metodo de mort, era la denominacio que prengue un aparat de tortura, propi de l'Inquisicio. Este instrument consistia en una taula, a la que se li adossaven uns “garrots” o prenses, que oprimien les cames de la victima, per un costat; i els braços i pit, per atre. Aplicant pressio llentament en aquelles zones del cos, se produia un intens i agut dolor al provocar el crebant dels oss.
La serra
Este instrument de tortura no necessita moltes explicacions. Els seus martirs son abundants. A conseqüencia de la posicio invertida del condenat, s'assegura suficient oxigenacio al cervell i s'impedix la perdua general de sanc, en lo que la victima no pert el coneiximent fins que la serra alcança el melíc, i fins i tot el pit, segons relats del sigle XIX. La Biblia (II Samuel 12:31) fa mencio a este tipo de tortura, en l'epoca del Rei Davit. Este fet contribuixc a l'acceptacio de la serra, l'estral i la fogata. La serra s'aplicava sovint a homosexuals , encara que principalment a homens. En Espanya la serra era un mig d'eixecucio militar fins el sigle XVIII. En Catalunya, durant la Guerra de l'Independencia (1808-14), els guerrillers catalans someteren a decenes d'oficials enemics a la serra. En l'Alemanya luterana la serra esperava als caudills llauradors rebels, i en França a les bruixes prenyades per Satanas.