Tapir
El tapir es un dels grans mamifers herbivors en una trompa (proboscide) prensil. Habiten la jungla i zones boscoses d'America del sur, America Central i surest d'Asia. La seua trompa es molt versatil i dona als tapirs una estructura del craneu diferent dels atres perissodactils. Son animals, de visio deficient, mes be crepusculars o nocturns. La familia Tapiridae es una de les mes antigues entre els mamifers, era una dels mes tendits en l'oligocen fa uns 55 millons d'anys quan estaven distribuits per tot el mon; el fossil de tapir mes vell d'Europa d'entre 3,5 i 4 millons d'anys, s'ha trobat el 2008 en el Camp dels Ninots de Caldes de Malavella.
Especies
Hi ha quatre especies de tapirs amplament reconeguda existents, encara que alguns autors descriuen mes, i un numero d'especies extintes:
- Tapir de Baird , tapirus bairdii
- Tapir Brasileño(tambe cridat Tapir de terres baixes), tapirus terrestris
- Tapir Malayo , tapirus indicus
- Tapir de Montanya , tapirus pinchaque
- TAPIRUS CALIFORNICUS †
- TAPIRUS COPEI †
- TAPIRUS MERRIAMI †
- TAPIRUS POLKENSIS †
- TAPIRUS VEROENSIS †
Aspecte general
El seu tamany varia entre els tipos, pero la majoria dels tapirs son d'uns 2 metros de llarc, de peu prop d'un metro d'alt, i pesen entre 150 i 300 kg. El pelage es curt i varia en color des de marró rojós a gris a casi negre, en les notables excepcions del Tapir Malayo, que te un color blanc en forma de cadira de marcat en l'esquena, i el tapir de montanya, que te mes temps, de pell llanuda. Tots els tapirs tenen forma ovalada, color blanc en punta de les orelles redonenques, sobreeixint galtes en coa curta, i escampats, dits dels peus en piteus, en quatre dits en les potes davanteres i tres en les potes atrasseres, lo qual les ajuda a caminar en un terreny fangos i tou. Les cries de tapirs de totes les especies han rallat i sullat de camuflage el seu pelage. Les femelles tenen un nomes par de glandules mamaries.
Habitat, la depredacio, i la vulnerabilitat
Els tapirs adults son lo suficientment grans que tenen pocs depredadors naturals, i la grossa pell de la nuca les ajuda a protegir-se d'amenaces tals com jaguars, cocodrils, anacondes i els tigres. Les criatures tambe son capaços de correr en prou rapidea, tenint en conte el seu tamany i apariencia complicat, trobar un acovilament en l'espessura de la selva o en l'aigua. La caça de carn i pelles ha reduit considerablement el seu numero i, mes recentment, la perdua d'habitat s'ha traduit en mirar la llista per a la conservacio de quatre especies: tant el tapir brasiler i el tapir malayo son classificades com vulnerables, i el tapir de baird i el tapir de montanya en perill d'extincio.