Evangeli de Lluc
L'Evangeli de Lluc, o Evangeli segons Lluc (en grec Κατά Λουκάν Ευαγγέλιον) és el tercer i més extens dels quatre evangelis canònics del Nou Testament bíblic. Relata la vida de Jesús de Nazaret, centrant-se especialment en el seu naiximent, ministeri públic, mort i resurrecció. Acaba en un relat de la seua ascensió.
Autoria
L'evangeli és anònim, puix no està firmat. És acceptat casi unànimment que fon escrit pel mateix autor dels Fets dels Apòstols, perqué abdós obres estan dedicades a un mateix personage, un cert "Teòfil", de qui s'ignora si és un personage real, un nom simbòlic (Teòfil vol dir 'amic de Deu') o un seudònim. L'autor del llibre dels Fets, ademés, fa en el seu pròlec referència a una obra precedent. S'ha subrallat ademés l'homogeneïtat d'estil i de pensament d'estos dos llibres.[1]
L'evangeli ha segut atribuït tradicionalment a Lluc, el «mege volgut» al que aludix Pau de Tarso en la seua Epístola als colosenses. L'atribució a Lluc d'entre tots els discípuls de Pablo se basa en part en que el seu Evangeli és el que utilisa més termes mèdics. D'ací el nom en que és generalment conegut. Segons la tradició, encara que Lluc mai va conéixer a Jesús, darrere de la seua conversió al Cristianisme va viajar a Roma, a on va conéixer Pere i Marc. També va conéixer a Maria, la Mare de Jesús. Açò li va permetre narrar en el seu Evangeli, numerosos fets de l'infància de Jesús (com la Presentació del Chiquet en el temple) i molts detalls de Maria (com la visita que va fer a la seua cosina Isabel i el seu càntic, el Magníficat).
Datació
La datació majoritària situa a este evangeli en els anys 80, pel fet que se supon que Lc 21 descriu la destrucció del Temple de Jerusalem en l'any 70. Ells, els que soporten la teoria de les dos fonts, suponen que Marc és més antic que Lluc.
Aixina, referint-se al temple Jesús diu: «arribaran dies en que no quedarà pedra sobre pedra que no siga derruïda» i, responent a la pregunta de quan succeiria respon: «Quan sentiu parlar de guerres i revolucions, no vos aterreu; puix és necessari que succeïxquen primer estes coses, pero el fi no és immediat» i «S'alçarà nació contra nació i regne contra regne».
Les datacions més tardanes estan llimitades a la trobada del papir P75 (cap a l'any 200) i la menció de l'evangeli de Lluc que fan Ireneo de Lió i el Fragment muratoriano cap a l'any 180.
Referències
- ↑ García-Viana, Luis Fernando: "Evangeli segons Sant Lluc", en: AA.VV.: Comentari al Nou Testament, Estella: Casa de la Bíblia, 2002; ISBN 978-84-8169-183-2. Pàgines 185-262; p. 185.