Alfondeguella
Alfondeguilla
Escut
Archivo:Localització de Fondeguilla respecte de la Comunitat Valenciana.png
País España
• Com. Autónoma Comunidad Valenciana
• Provincia Castellón
• Comarca Plana Baja
• Partido judicial Nules
Ubicación 39°50′N 0°16′O39°50′N 0°16′O
• Altitud 219 msnm
• Distancias 30 km a Castellón de la Plana 61 km a Valencia
Superficie 28,3 km²
Población 860 hab. (2009)
• Densidad 30,39 hab./km²
Gentilicio Alfondeguillero/a
Predom. ling. oficial Valenciano
Código postal E - 12.609
Alcalde Salvador Ventura Berenguer
Fiestas mayores a mediados de Agosto
Sitio web Web Oficial de Alfondeguilla
Alfondeguilla (en valenciano Fondeguilla), és un municipio pertanyent a la Comunidad Valenciana, Espanya. Situat al sud de la provincia de Castelló en la comarca de Plana Baixa, (afrontant amb Sagunto, ja en la provincia de València).
Contenido [ocultar] 1 Geografía 1.1 Accesos 2 Localidades limítrofes 3 Historia 3.1 Demografía 4 Administración 5 Economía 6 Fiestas 7 Monumentos 8 Lugares de interés 9 Enlaces externos Geografia [editar] Està situat en el vessant meridional de la sierra d’Espadà, en el sector sud de la comarca de la Plana Baixa de la província de Castelló, el seu acabe comprén 28.320 km2. i amb una altitud sobre el nivell del mar de 211 m. Per la seua situació geogràfica, compta amb un clima temperat durant totes les èpoques de l’any, la qual cosa afavorix el desenrotllament de la flora mediterrània i l’assentament de fauna autòctona. Part del terme d’Alfondeguilla pertany al Parque Natural de la Serra d’Espadà. Accessos [editar] Des de Castelló s’accedix a esta localitat a través de la N-340, prenent després la CV-10, seguint per la CV-224 i finalment la CV-230. Des de València direcció nord per la A-7, eixida Vall d’Uxó, direcció Soneja, creuarem esta localitat, CV-230, camí de Soneja i passant per damunt de les Grutes de Sant Josep, arribarem a Alfondeguilla. Des de Teruel, Segorbe, baixant per la A-23 hasta l’eixida Soneja - la Vall d’Uxó y agafant la CV-230 creuarem Azuébar i fins a Alfondeguilla. Localitats limítrofes [editar] L’acabe municipal té una extensió de 28.320 km2 i limita pel nord amb Artana, a l’est amb Vall d’Uxó, al sud-oest amb Soneja, a l’oest amb Chóvar i al nordoeste amb Eslida, totes elles en laprovincia de Castelló y al sud amb Sagunto en la provincia de València. La mitat nord del territori esta inclosa en el Parc Natural de la Serra Espadà. Història [editar] Els primers nuclis que es van establir van ser romans, dels que hui en dia queden restes però van ser els àrabs els que van crear l’actual emplaçament, després de la conquista va pertànyer als comtes de Ripalda i al ducat de Medinaceli. Al ser lloc de moriscos la seua demografia es va veure seriosament afectada per l’expulsió ja que es va reduir la seua població a la mitat entre 1602 i 1646. No obstant això, el creixement demogràfic va ser molt important durant el segle XIX, època en què es va intentar explotar els jaciments de mercuri i cobalt existents en el seu terme municipal. Així, mentres que en 1795 la seua població era de 180 habitants, en 1900 aconseguia la xifra de 943. En el s. XX (+- 1938)esta zona va tindre importància en la contesa de la Guerra Civil espanyola, sent l’últim reducte del Front de l’Ebre en el que l’Exèrcit Republicà va cedir davant dels Nacionals. Demografia [editar] Evolució demogràfica 1563 1795 1845 1873 1900 1940 1950 1960 1970 1985 1990 1995 2000 2005 2007
500 180 388 738 943 815 1009 1027 968 957 921 916 908 899 902
Administració [editar] Llista d’alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979 Mandato Nombre del alcalde Partido político 1979–1983 ? ? ? ? 1983–1987 Amadeo Rodríguez AP 1987–1991 Ramón Vilar Font AP 1991–1995 Ramón Vilar Font PP 1995–1999 Ramón Vilar Font PP 1999–2003 Ramón Vilar Font PP 2003–2007 Ramón Vilar Font PP 2007– Salvador Ventura Berenguer PP Economia [editar] Es basa en cultiu llenyós de secà, d’un total de 469 hectàrees repartides pels cultius d’Ametles, Vinyes, Oliveres, Garrofes, Horta, Tarongers i la resta del terme de Pins i Carrasques. Els veïns d’este bell municipi han de desplaçar-se a altres localitats per a treballar en oficis diversos ja que en este municipi no hi ha polígon industrial, les empreses que hi ha són de caràcter familiar. Antigament, fins a 1992, els veïns es desplaçaven fins a la fàbrica Segarra (la Vall d’Uxó), després IMEPIEL, per a treballar en el calçat, en un principi baixaven a peu a la Vall d’Uxó, posteriorment en cotxes. Antigament alguns artesans es dedicaven a la fabricació de "trena d’espart" (Aixereta ), i les dones es dedicaven a fer "Espardenyes d’espart" (Espardenyes d'Espart), en l’actualitat estos oficis s’han extingit. Festes [editar] Cercavila a Sant Antoni. Dijous Llarder "Dijous Llarder", on la gent berenarà a la muntanya. En Setmana Santa, representació de la Passió la nit del dissabte anterior al Diumenge de Rams, amb recorregut pel nucli urbà de la població finalitzant en el Calvari, ho realitzen veïns i veïnes de la població. Festa a Ntra. Sra. de l’Assumpció la setmana del 15 d’agost, amb bous i revetles. Festa Patronals a Sant Bartomeu i Sant Fco. Javier amb fira de productes de la zona per venda ambulant. Estes festes tenen lloc sempre el segon cap de setmana de novembre. Festa del Santíssim Crist del Calvari el tercer diumenge de novembre. Amb processó al Calvari i missa en l’ermita. A esta festa acudixen moltes persones, inclús d’altres pobles, perquè hi ha molta devoció pel Crist, cada any la festa la realitzen famílies o grups de quintos. Romeria de Sant Vicent, recuperada des de fa ja diversos anys consistix en la pujada des de la plaça de l’ajuntament a la cova del dit nom, en la qual es berena amb les típiques "roquetes i mistela" (rollets i mistela) i després es baixa pel camí que ens porta fins a la carretera d’entrada al poble. Monuments [editar] Aqüeducte romà. Aqüeducte romà comunament conegut com l’Arquetd’interés arquitectònic, enclavat a l’esquerra del barranc. Encara en funcionament, el qual en un acabe d’uns quants mesos serà restaurat per al seu manteniment. Aqüeducte romà. Aqüeducte romà i reconstruït pels àrabs, conegut com "el Pont de l’Aigua" (el Pont de l’Aigua) que creua el barranc del Río Belcaire mediante sis arcs que subjecten la canal, en bon estat i encara en ús, es pot observar per la carretera CV - 230. Castillo de Castro. Fortificació àrab, construït poc abans de l’era Cristiana, esta fortificació seriosa una torre de sentinella, les restes actuals pertanyen a la civilitzación islàmica i es troben en estat d’abandó. L’emplaçament es troba en un penyal en la cima homònima a 789 metres sobre el nivell del mar i domina un camp visual impressionante que comprén des de les Agulles de Santa Águeda a Benicàssim fins al Cabo de la Nau; des de Penyagolosa fins a les Islas Columbrets. El castell esta entre dos barrancs profunds; el seu posició tan estratègica ens permet endevinar hui com de difícil seriosa, la seua conquista en èpoques passades. La defensa del castell aprovechava totalment l’accidentada orografia, la part de porten-te posseïx tres sistemes defensius diferents, el primer obstacle és un tallat de difícil superació, el segon és una muralla compacta de tàpia, i el tercer, una gran muralla de 65 metres de longitud, la resta del conjunt és un inaccessible penya-segat sobre el qual s’assenta una compacta muralla. El castell, ocupa una superfície d’uns 2000 m2, podem diferenciar clarament dos parts: El primer espai, anomenat albacar, era el lloc fortificat on la població, es refugiava en cas de perill, tot murallado i en l’existien dos entrades al castell, franquejades per tres torres, dos quadrades i una redona, per mitjà d’una entrada amb arc de ferradura s’accedia des de l’albacar al segon espai, al castell pròpiament dita, que al mateix temps se subdividia en dos parts: una, la més baixa, amb restes d’habitacions i l’altra, la més alta, la celoquia, on estaven les dependències pròpies del castell, habitacions, cellers, pou,... tot presidit per la torre de l’Homenatge, derruïda en juliol de 1938 per l’aviació franquista a la guerra civil espanyola, entre els peñalares, per davall d’esta torre es troba la tercera entrada al recinte murallat. Castillo d’Alfandech. D’origen àrab, darrere del poble en el barri del castellet. Ermita Calvari del Crist . enclavada en la vessant de la muntanya darrere del poble en la seua part alta. La qual va ser rehabilitada després de la guerra civil, ja que va patir diverses destrosses. Nevera de Castro. Construcció per a l’emmagatzemament de neu i posteriorment l’obtenció de gel, neu arreplegada de les proximitats del Castell del mateix nom. També conegut com Pou de neu. A 800 metres sobre el nivell del mar l’any ?, va ser reconstruïda, construcció de pou circular de 12,50 m de profunditat, excabado en la roca amb parets de pedra arreglada amb morter, sent la cara interna brillant amb calç per a aïllar millor la neu, el pou es tanca amb una cúpula amb sengles obertures laterals per a la introducció de la neu i extracció del gel, tenint un perímetre exterior de 32 m. i amb capacitat per a 420 m3. En tota la Comunitat Valenciana existixen al voltant de 200, sent en esta Serra d’Espadà, 5, les catalogades. Llocs d’interés [editar] Calvaro del Crist. Nucli urbà. Turó Pipa. 589 metres. Turó Nevera. 855 metres. En el terme municipal es troben les Fuentes de "Cabanelles", "la Figuera" en el Barranco de les Vinyes, "el Flare" al principi del Barranco d’Eslida, "el Gos" prop d’Aigualit, de l’Hedra"a, les penyes el Castillo de Castro, " Marc"en el Barranco d’Eslida, de " Montesinos"en el Barranco de les Vinyes i " laPeñeta "en el Barranco de Castro. Construccions de pedra seca. Corrals de bestiar. Ubicats en les vessants de les muntanyes, servien per a arreplegar i albergar el bestiar en plena naturalesa, lloc on pasturaven. D’especial menció cal destacar "La Paridora", on es portava el bestiar de femelles per a donar a llum amb tranquil·litat. Forns de Calç. Església de Sant Bartomeu. en la plaça de l’Ajuntament del s.XVIII Els Molinos. Restes arqueològiques de l’antic poblat de Castro, Antigues mines de Cinabri. L´escoladora. Enllaços externs [editar] Institut Valencià d’Estadística País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d’on s’extret informació amb el seu consentiment.