Aljama
L'aljama (De l'arap al-yama'a, la congregació.), eren les entitats autònomes (en hebreu cahal) en les que s'agrupaven les comunitats judeues durant l'Edat Mija en la península ibèrica i les illes Balears en les que es regien la vida dels seus membres, vigilant que les seues costums i la seua moral s'ajustaren a lo establit per la religió judeua. «Cobrava els seus propis imposts, gravant sobretot el consum de vi, ordenava la vida econòmica dels seus membres, regulava les construccions en els barris judeus, autorisava l'obertura de noves tendes, prohibia el joc, assistia als pobres i procurava l'ensenyança als fills de les famílies humils».
Per al cas del Al-Andalus, Joseph Pérez ha destacat que l'aljama ni és un barri ni deu confondre's en el gueto: «l'aljama és una persona moral no un districte urbà; els judeus no viuen en guetos separats; si preferixen agrupar-se en determinats barris, és perque aixina ho decidixen lliurement: tenen, d'esta forma, major comoditat per a anar a la sinagoga, per a enviar als seus fills a les escoles, per a abastir-se d'aliments conforme a les normes de la llei, etc...». Per la seua banda Agustín Torreblanca ha advertit que tampoc deu confondre's en juderia puix l'aljama «agrupava no només als habitants d'un barri sino també a persones que vivien en llogarets o caserius circumdants».
El Diccionari General de la Llengua Valenciana de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV), definix la paraula aljama, en els següents significats:
- Comunitat o junta de musulmans.
- Comunitat o junta de judeus.
- Mesquita.
- Sinagoga.
- Moreria.
- Juderia.
