Amenhotep (fill d'Hapu)

Revisió de 17:59 9 oct 2024 per O Galego (Discussió | contribucions) (És escriba https://diccionari.llenguavalenciana.com/general/consulta/escriba)
Representació d'Amenhotep (fill d'Hapu)

Amenhotep fon un escriba d'alt ranc que es va convertir en una de les personalitats més poderoses i influents de l'Antic Egipte en el sigle XIV a. C. com chaty d'Amenhotep III.

Naiximent

Segons pareix, Amenhotep va nàixer en la ciutat d'Atribis, en el Baix Egipte, d'una família provablement pertanyent a la noblea local. El seu pare, Hapu, era escriga Real i Sacerdot d'Horus, i la seua mare, Ity, Senyora de la casa. La data exacta del seu naiximent, es desconeix, pero va deure produir-se a finals del regnat de Thutmose III o al començament del d'Amenhotep II.

No obstant, seria molts anys despuix, cap a la cinquantena, quan seria molt conegut, ya en l'época d'Amenhotep IV. Es descopneix cóm va aplegar de ser un simple escriga al més alt escalafó, treballant primer en Menfis i despuix en Tebas, a l'ombra del faraó, pero lo més possible és que fòra per mèrits propis, donat l'increible potencial d'aquell home.

Títuls

Amenhotep va anar acumulant cada volta més títuls, a lo llarc del prolongat i feliç regnat d'Amenhotep III, fins a convertir-se en l'home d'Estat per excelència:

  • Títuls de caràcter militar, tals com: Cap de l'Eixèrcit de Menfis, Cap de Reclutament, Governador i Escriga dels Soldats
  • Títuls de caràcter religiós: Sacerdot Sem, Primer Profeta d'Atribis, Gran Celebrante d'Amón, Intendent de les raberes d'Amón
  • Títuls de caràcter civil: Escriga Real, Responsable del Cens, Cap d'Obres Públiques i sobretot el de Cap de tots els treballs del Rei, que li convertia en arquitecte real, títul del que sempre va semblar estar molt orgullós
  • Títuls de caràcter cortesà: Amic del Rei, Portador del Sagell real, Administrador dels bens de Sitamón, filla i posterior esposa de Amenhotep III

Els últims anys

Amenhotep va morir en l'any 31.º d'Amenhotep III, quan contava en uns 81 anys, potser algun més. La seua última missió important va ser encarregar-se del primer jubileu del faraó, en el que es casaria en la seua filla major, la princesa Sitamón (també una possible devota d'Amón). Per aquell temps els partidaris d'Atón començaven a ser més numerosos, i ya s'anunciava la tremenda crisis que viuria el panteó egipcíac en els anys següents en Akenatón, el fill d'Amenhotep III i Tiy.

Seria llògic pensar que Amenhotep, fill d'Hapu, va morir a conseqüències de l'edat, pero un mit d'époques posteriors, arreplegat per autors llatins, aixina com les turbulències que començaven a sorgir en la pròspera i poderosa alta societat egipcíaca, semblen indicar que va ser assessinat o inclús obligat a suïcidar-se.

Va ser enterrat en la seua tomba, pròxima al temple funerari dedicat a la seua memòria, i el seu decés va marcar un abans i un despuix en l'Imperi Nou egipcíac. La lluentor i l'esplendor dels regnats de Thutmose I a Amenhotep III acabaven en eixe punt, i s'obria la nomenada crisis d'Amarna, que donaria al trast en esta dinastia.

Deificació

La figura d'Amenhotep, fill d'Hapu, va quedar en l'imagineria popular durant moltíssim temps despuix de la seua mort i la de tots els seus contemporàneus. Tant va ser aixina que començaria a ser venerat com una deitat secundària durant el periodo Ptolemaïc, mil anys en acabant de que abandonara el món.

Associat a un atre gran sabi que també va ser deificat, Imhotep, Amenhotep era considerat un mac bondadós que intercedia davant Amón i el restant de divinitats i que ademés posseïa poders curatius i protectors. Va aplegar inclús a tindre algunes capelles dedicades en Tebas, la ciutat a on varen ser erigits casi tots els monuments que li varen consagrar tant a ell com al rei al que va servir.

Referències

  • Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9
  • Erik Hornung, Conceptions of God in Ancient Egypt: The One and the Many, Cornell University Press 1996, ISBN 0-8014-8384-0
  • Georg Meurer: Die Feinde des Königs in den Pyramidentexten (= Orbis biblicus et orientalis, vol. 189). Saint-Paul, 2002, ISBN 3525530463
  • Margaret Bunson (2002). Encyclopedia of Ancient Egypt (en anglés). Nueva York. ISBN 0-8160-4563-1
  • Pinch, Geraldine (2004), Egyptian Mythology: A Guide to the Gods, Goddesses, and Traditions of Ancient Egypt. Oxford University Press
  • Traunecker, Claude (2001) [1992], The Gods of Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-3834-9
  • Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson, 2003. ISBN 978-0500051207

Bibliografia

  • Bonnet, Hans (2000). Lexikon der ägyptischen Religionsgeschichte. Ed. Nikol Verlag. ISBN 3-937872-08-6
  • Castel, Elisa: Gran Diccionario de Mitología Egipcia, en egiptologia.com
  • Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9
  • Lurker, Manfred. Dictionary of Gods and Goddesses, Devils and Demons. Routledge, 1987. ISBN 0710208774
  • Melton, J. Gordon (2009), Encyclopedia of American Religions (8.ª edición), Gale Cengage Learning, ISBN 0-7876-9696-X

Enllaços externs

Commons