La pedra de Rosetta es un fragment d'estela d'orige egipci que te tres versions d'un mateix text, en dos llengües (egipci antic i grec antic) i tres sistemes d'escritures (jeroglific, demotic i grec). Fon la part clau en el dessiframent del jeroglific egipci per Jean François Champollion en l'any 1822.

D'una dimensió de 112 centímetros per 76 centímetros (per 28 centímetros de grossària), la pedra es de gradiorita, un material freqüentment asimilat erroneament al basalt o granit. Es va descobrir en el poble de Rachïd (Rosetta) el 15 de juliol de 1799 durant la campanya d'Egipto de Napoleo Bonaparte.

Des de 1802, esta exposta en el Museu Britanic. No obstant fon prestada al Museu del Louvre en els anys huitanta.