Els pelegrinages de Childe Harold
Els pelegrinages de Childe Harold és un extens poema narratiu dividit en quatre vores escrit per l'autor anglés Lord Byron, publicat entre els anys 1812 i 1818.
El poema descriu els viages i reflexions d'un home jove fastidiat del món, desilusionat d'una vida de plaure i delectació, mentres goja dels païsages de les terres estrangeres per a on va passant. En sentit ampli és una expressió melancòlica i desilusionant caiguda d'una generació farta de les guerres post-revolucionaro i la Era napoleònica. En el títul apareix la paraula childe, nom donat en la Edat Mija en Anglaterra als jóvens aspirants a cavaller.
El poema és clarament autobiogràfic, ya que gran part dels viages són pel Mar Mediterrànea i la Mar Egea ben coneguts per Byron. Va viajar per Espanya, Portugal, Itàlia, Albània, Malta, Grècia i Turquia. Va començar a escriure en Albània en l'any 1812. A pesar de que Byron no va creure que el poema fòra a tindre èxit, res més publicar-se pel seu editor John Murray, va tindre un gran acolliment i va fer famós a Byron. Les dònes aristocràtiques varen ser les que millor varen valorar el poema, atretes per la personalitat d'Harold.
Esta obra va introduir el concepte de héroe byronià, el qual es va ser fent cada volta més popular. Este tipo d'héroe és descrit com un marginat de la societat, un fòra de la llei, que ademés esta en controvèrsia en ell mateixa, a voltes cruel, a voltes amable, devot pero sense fe, i mai satisfet, pero buscant noves sensacions.
Childe Harold va ser el vehícul que va utilisar Byron per a expressar les seues creències i idees.
L'atmòsfera del poema va inspirar al compositor francés Louis Hector Berlioz per a realisar el seu simfonia Harold en Itàlia.