Plaça de bous de Valéncia
La plaça de bous de Valéncia fon construïda entre els anys 1850 i 1860[1], sent inugurada en l'any 1859, en el solar d'una plaça anterior que per problemes de presupost mai va aplegar a terminar-se i que en l'any 1808 va ser derrocada per la gent pel perill que suponia davant l'invasió francesa per por a que es convertira en un campament militar francés. És d'estil neoclàssic, concretament dòric senzill, inspirada en l'arquitectura civil romana, l'amfiteatre Flavi (Coliseu),[1] o l'amfiteatre de Nimes (França). Fon construïda per l'arquitecte valencià Sebastián Monleón Estellés. La seua estructura la forma un polígon de 48 costats, en 384 arcs a l'exterior, realisats en rajola seguint l'estil neomudéixar.
Situat a l'entrada de la porta principal de la Plaça de Bous es troba un monument dedicat al torero valencià Manolo Montoliu. Dit monument ha segut objecte en repetides ocasions d'actes vandàlics realisats per simpatisants de l'associació pancatalanista Acció Cultural del País Valencià.[2][3]
Vore tambéEditar
ReferènciesEditar
- ↑ 1,0 1,1 El Mundo, n.º 626, dumenge 26 de setembre de 2011, pág. 32.
- ↑ «El PP pide un informe de los daños de la manifestación de Acció Cultural y exige que la Diputación ejecute la fianza». Las Provincias
- ↑ «El salvajismo que les retrata». Aplausos
- Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià
- El Mundo, n.º 626, domingo 26 de septiembre de 2011, Magacine pág. 32
- Guia de Arquitectura. Plaza de toros de Valéncia
BibliografiaEditar
- Araceli, Gabriel, García Albors, Enrique (1939). Valencia 1936. El Noticiero. p. 118
- Hernández de Miguel, Carlos (2019). Los campos de concentración de Franco. Penguin Random House. p. 271. ISBN 978-84-666-6478-3
- Rafael Roca (23 de marzo de 2015). «Historia de la Plaza de Toros de Valencia». ateneovalencia.es
- Sanchez Nodal, Aquilino Aquilino (agosto de 2011). Del toro al infinito
Enllaços externsEditar
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Plaça de bous de Valéncia.