Orangina

Revisió de 16:50 16 jun 2024 per Reval (Discussió | contribucions)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
Unes botelles d'Orangina.

Orangina és una marca de refresc en sabor a cítrics com taronja, llima i mandarina. El seu orige és francés, i està elaborada a partir del suc i la polpa de la fruta.

La marca és coneguda també pel seu envàs original, una botella en forma d'una taronja, i per les seues campanyes publicitàries.

HistòriaEditar

La fòrmula de l'Orangina, basada en polpa i suc de taronja llaugerament gasificat, va ser inventada en 1933 pel químic valencià Dr. Trigo en el nom de Naranjina.[1] Este va portar el seu producte a una fira de la francesa Marsella en el nom de "Naranjina". Un empresari francés, León Betón, va comprar en 1936 la fòrmula i la marca per a començar la seua producció i comercialisació com "Orangina", utilisant els terrenys de tarongers que tenia en Algèria. En 1951, el fill de León, Jean-Claude, mamprén la distribució del producte per mig d'originals botelles de forma redonejada i introduïx la marca en tota França, a on conseguix èxit.[2]

En l'independència d'Algèria en 1962, tota la producció d'Orangina es trasllada a Marsella. A partir d'eixa data l'empresa introduïx distints formats de distribució i comença a desenrollar vàries campanyes publicitàries en famosos com Serge Gainsbourg, Jean Paul Goude i Michel Berger, que conseguixen una forta notorietat. En 1978 desembarca en Estats Units com "Orelia", encara que poc despuix adopta la denominació francesa, i en 1984 Pernod Ricard compra l'empresa, favorint la seua distribució mundial.[3]

En l'any 2000, la multinacional Cadbury Schweppes va comprar un paquet accionarial d'Orangina, formant el grup Orangina Schweppes, i posteriorment va passar a ser propietat de dos firmes d'inversió. En novembre de l'any 2009 la marca va ser adquirida, de la mateixa manera que totes les begudes de Cadbury Schweppes, pel grup japonés Suntory.[4]

ReferènciesEditar

  1. . Orangina. Consultat el 25 de març de 2011.
  2. Alimarket (ed.): . Consultat el 27 de febrer de 2010.
  3. . Dr Pepper. Consultat el 27 de febrer de 2010.
  4. BBC (ed.): . Consultat el 27 de febrer de 2010.

Enllaços externsEditar