Margaret Thatcher
| Margaret Hilda Thatcher | |||
|---|---|---|---|
.jpg)
| |||
| Nacionalitat: | Britànica | ||
| Ocupació: | Advocada i política. | ||
| Naiximent: | 13 d'octubre de 1925 | ||
| Lloc de naiximent: | East Midlands, Anglaterra, Regne Unit | ||
| Defunció: | 8 d'abril de 2013 | ||
| Lloc de defunció: | Londres, Anglaterra, Regne Unit | ||
Margaret Hilda Thatcher (de fadrina Margaret Hilda Roberts, 1ª baronesa Thatcher de Kesteven), coneguda popularment com Margaret Thatcher (Grantham, Lincolnshire, East Midlands, Anglaterra, 13 d'octubre de 1925 - † Londres, Anglaterra, Regne Unit, 8 d'abril de 2013) fon una química, advocada, política i estadista britànica que eixercí com a primera ministra del Regne Unit des de 1979 a 1990, sent la persona en eixe càrrec per major temps durant el sigle XX i la primera dòna que ocupà eixe lloc en el seu país.
La seua fermea per a dirigir els assunts d'Estat, el seu estricte domini sobre els ministres del seu gabinet i la seua forta política monetarista li varen valdre el sobrenom de "la Dama de Ferro". Com a cap de govern, la seua arribada al poder va supondre una completa transformació del Regne Unit en recolzar la privatisació d'empreses estatals, de l'educació i dels mijos d'ajuda social. Les seues polítiques lliberals varen aplegar a ser conegudes com thatcherisme. També estigué marcada pel seu fort euroescepticisme, la seua total oposició a la transferència de més competències eixecutives de govern a la Comissió Europea i a la creació de la moneda única.
Eixercí inicialment com a química en Somerville College, Oxford, i despuix com a advocada. En les eleccions generals de 1959, Thatcher es va convertir en membre del Parlament (MP) per Finchley, des d'a on va jujar durament la política fiscal del govern laboriste. Edward Heath la va nomenar ministra d'Educació i Ciència en 1970, i en 1975 va véncer a Heath en les eleccions del Partit Conservador, despuix de lo qual passà a ocupar la presidència del partit, convertint-se en líder de l'oposició i la primera dòna en dirigir una de les principals organisacions polítiques en el Regne Unit. Despuix de triumfar en el seu partit en les eleccions generals de 1979, es va convertir en la primera ministra del Regne Unit.
Despuix de la seua arribada al número 10 de Downing Street, Thatcher va introduir una série d'iniciatives polítiques i econòmiques per a revertir lo que percebia com un precipitat decliu nacional en el Regne Unit. La seua filosofia política i econòmica varen fer recalcament en la desregularisació del sector financer, la flexibilisació en el mercat laboral, la privatisació d'empreses públiques i la reducció del poder dels sindicats. Durant els seus primers anys de govern, la seua popularitat va disminuir en mig de la recessió i l'alta desocupació fins que la recuperació econòmica i la victòria en la Guerra de les Malvines de 1982 li varen brindar un aument en la seua popularitat, que es va traduir en la reelecció en 1983.
Dugué avant una férrea política exterior caracterisada per la seua oposició a la formació de l'Unió Europea i un complet alineament en la política exterior dels Estats Units. No obstant, va firmar l'Acta Única Europea, que establia formalment el mercat únic i una cooperació més estreta en Europa. Introduí un canvi socioeconòmic radical en el Regne Unit, encara que fon criticada per la venda de bens de l'Estat i el carpiment dels sindicats.
Margaret Thatcher fon reelegida per a un tercer mandat en 1987, pero el seu impost a la comunitat (Community Charge) conegut popularment com poll tax fon molt impopular i atres membres del seu gabinet no compartien els seus punts de vista sobre la Comunitat Europea. En novembre de 1990, va renunciar al càrrec de primera ministra i líder del partit despuix de que Michael Heseltine desafiara el seu lloc com a cap del mateix, i fon succeïda per John Major.
Obtingué el títul nobiliari de baronesa Thatcher de Kesteven, en el comtat de Lincolnshire, que li otorgava el dret vitalici i no hereditari de ser membre de la Cambra dels Lords.