Taula de canvis
La Taula de Canvis va ser una institucio financiera municipal que es pot considerar com el precedent dels bancs publics.
El 20 d'octubre de l'any 1407 el rei de Aragó Martí I L'Humà autoriza la fundacio de la institució coneguda com " Taula de canvis e deposits de la ciutat de Valencia", que seria inaugurada el 31 de giner de l'any 1408.
Esta institució naixque per al foment del comerc facilitant el canvi de moneda, cocessio de prestams, realizacio de depossits i negociacios en lletres de canvi.
L'institució estava governada per dos regidors, un ciutadà i un mercader, triats per a dos anys pels jurats i pel consell general de la ciutat. Els regidors nomenaven a dos escrivans encarregats de la contabilitat, la seua obligació era anotar en els llibres tots els deposits, anotant les entradres i eixides de diners i joies.
Per a ser escriva tenien que estar casats i viure en la ciutat de Valéncia.
Els diners se guardaven en una caixa de fusta coneguda com Caixa de gros baix la proteccio de tres clavaris, un ciutadà, un mercader i un generós, que es renovaven cada dos anys. Habia una atra caixa coneguda com caixa de menut administrada per un mercader que servia per a cantitats chicotetes a diari.
El nom de l'institució es deu a que les operacions se realizaben en una taula de fusta en un tapet que tenia l´escut de la ciutat i que se trovaba en la Llonja de Valéncia.
En l'any 1419 l'institució se tanca pel mal fucionament i la quebra del seus deposits. En l'any 1517 va ser refundada coneguda com la Taula nova durant fins a l'any 1649 que torna a tancar, l'última etapa fon des de 1658 i se conegué com la Taula novisima durant fins l´any 1719 quan el rei Felip V elimina els furs de Valencia i les segues institucions.
La Taula de Canvis es conserva en el Palau de Cervelló en la ciutat de Valéncia.