Manuel Fornés i Gurrea (Valéncia 1777 - † 1856) fon un arquitecte valencià.[1]

En l'any 1800 fon nomenat acadèmic per la Real Acadèmia de Sant Carles, eixercint diversos càrrecs principalment com a professor.

Feu una important reforma en l'Iglésia del Salvador de Valéncia, entre els anys 1826 i 1829.[2]

Com a tractadiste publicà dos obres, titulades Observaciones sobre la práctica del arte de edificar (1841)[3] i Álbum de proyectos prácticos originales de Arquitectura (1846)[4]. La primera tingué, tal volta, major repercussió, lo que permeté la seua reedició en els anys 1857 i 1872. Les dos tenen un caràcter educatiu i s'inspiren en fonts anteriors, principalment en Lorenzo de San Nicolás i Juan de Torija. L'anàlisis més destacat de la seua figura fon realisat en 1982 per Antonio Bonet Correa en la edició facsimilar del seu tractat.

Referències