Capella del Llançol Sant
Revisió de 09:55 18 maig 2024 per Lluísm (Discussió | contribucions)
La capella del Llançol Sant (en italià: Cappella della Sacra Sindone) o capella de Guarini (Cappella del Guarini) és una gran capella catòlica construïda en la ciutat de Torí a finals del sigle XVII (1668-1694), durant el regnat de Carles Manuel I de Saboya, duc de Saboya, per a albergar el Llançol Sant, una relíquia religiosa que molts creuen que és el sudari de Jesús de Nazaret. Ubicada adossada al Duomo i conectada en el Palau Real, fon finalisada per l'arquitecte Guarino Guarini, sent una obra mestra de la arquitectura barroca italiana.
Enllaços externsEditar
- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Capella del Llançol Sant.