Blanquina March
| Blanquina March Almenara | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Valenciana | ||
| Ocupació: | Mare de Lluís Vives | ||
| Naiximent: | 1473 | ||
| Lloc de naiximent: | Valéncia, Regne de Valéncia | ||
| Defunció: | 1508 | ||
| Lloc de defunció: | Xàtiva, Regne de Valéncia | ||
Blanquina March Almenara (Valéncia, 1473 - † Xàtiva, 1508) fon la mare del gran filòsof i humaniste valencià Lluís Vives. Blanquina fon parenta del gran poeta valencià, Ausias March.
BiografiaEditar
Blanquina March naixqué en la ciutat de Valéncia en l'any 1473 i, encara que era filla de judeus, se feu cristiana en l'any 1491, als díhuit anys, just un any abans del decret d'expulsió dels judeus.
Se casà en Lluís Vives Valeriola, un chicotet comerciant de la ciutat que també fon judeu convers. Blanquina fallí a causa de la pesta en l'any 1508 en la ciutat de Xàtiva i fon soterrada en Alzira en el cementeri de Santa Caterina. Pocs anys abans, en 1501, el seu marit, que degut a la seua qualitat de convers seguia les pràctiques de la religió judaica, fon detingut per primera volta. El Sant Ofici, o siga l'Inquisició, descobrí la sinagoga clandestina de Valéncia en la casa de Castellana Guions, viuda de son germà, Salvador Vives. Encara que en eixe primer procés conseguí la lliberació de rebre cap pena, en l'any 1522 fon detingut novament, fon condenat a la foguera i li foren confiscats tots els seus bens.
Complida la sentència en l'any 1524, ses filles, Beatriu i Leonor, varen reclamar el dret sobre els deumil sous que sa mare Blanquina March havia aportat al matrimoni en concepte de dot, cantitat que apareixia en el balanç dels bens confiscats a son pare. En l'any 1527, varen guanyar el pleit i reberen el primer pagament de la devolució. Per a evitar la total devolució, el fiscal de l'Inquisició començà un procés contra la memòria i els bens de Blanquina March, que havia mort feya ya vint anys.
El 31 de giner de 1529, l'inquisidor Arnau Albertí sentenciava que Blanquina per haver comés i perpetuat el crim d'heregia i apostasia, condenava la seua memòria, lliurant la seua estàtua al braç secular, i els seus bens i drets s'aplicaven al fisc fins a la data de la mort de la jujada. D'esta manera, les seues despulles foren tretes del cementeri cristià i cremades públicament i ses filles foren privades de tot dret sobre els bens familiars, tant paterns com materns.