Nun
Nun és l'«oceà primordial» en la mitologia egipcíaca, element comú en totes les cosmogonies de l'Antic Egipte. El terme Nun és l'utilisat en el periodo tardà, mentres que més arcaicament s'utilisava Nuu.
Iconografia
Nun, considerat divinitat benefactora, és representat algunes voltes en forma humana, o en cap de granota (Hermópolis) coronat en dos altes plomes o en el seu nom jeroglífic sobre el cap.
Mitologia
Nun era entés com un concepte; és el principi comú en totes les cosmogonies, la primera substància abstracta, l'element caòtic que conté el potencial de la vida, simbolisat com a caòtiques aigües primordials que ocupaven tot l'univers.
En el principi, abans de la creació, solament hi ha Nun (pero «no existix»), és un oceà inerte, sense llímits, rodejat d'absoluta obscuritat, que no és la nit, puix encara no s'havia creat esta. Els sacerdots egipcíacs, per a descriure este estat, enumeraven lo que no existia.
Del Nun sorgix espontàneament la vida com a demiürgue que solament pensa. A continuació el demiürgue comença a parlar, i es separa del Nun que es convertix en el «oceà primordial». Encara no existix i per això no veu lo que ocorre. Llavors el Demiürgue comenta al Nun lo que succeïx; el relat del Demiürgue provocant la resposta i el despertar del Nun, és l'orige de la paraula, i del diàlec.
En eixe moment el Demiürgue es mou i és el principi de la Creació. Puix el Demiürgue i el Nun no formen part realment de la Creació.
Es creïa que, despuix de la creació, les aigües del Nun rodejaven la Terra, sent Nun el responsable de l'inundació anual del Nil, i de les aigües subterrànees que marcaven els llímits entre el món dels vius i el dels morts.
Nun, com a concepte deificat, posseïx un Ba (esperit) que és el Sol.
Epítets
Els seus títuls principals varen ser: L'Oceà Primordial, Les Aigües de la Vida, o El Pare dels Deus.
Cult
Nun, com a element primordial, mai va posseir santuaris ni es varen celebrar festes en el seu honor. Els llacs sagrats dels centres teològics eren l'image d'este oceà primigeni, i el lloc a on se celebraven rituals de renaixença per mig de llavats simbòlics.
Nun es pot trobar representat en casi tots els santuaris egipcíacs, sobre els murs de temples. En tombes i papirs apareix en certa assiduïtat, identificat freqüentment en una de les hores de la nit.
Referències
- Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9
- «The Gods of Ancient Egypt - Ament». touregypt.net
- Traunecker, Claude (2001) [1992], The Gods of Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-3834-9
- Thode, Rosa. El panteón egipcio, en egiptologia.org
- Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson. pp. 145–146
Bibliografia
- Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3
- Budhe W.(2003). Libro de los muertos. Primera versión poética. Según el texto jeroglífico publicado por Wallis Budge. Traducción, prólogo y notas A. Laurent. editorial Astri. S.A.
- Castel, Elisa: Gran Diccionario de Mitología Egipcia, en egiptologia.com
- Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9
- Lara Peinado, Federico (2009). Libro de los Muertos (Julia García Lenberg, trad.) (5 edición). Madrid: Tecnos. ISBN 9788481642421
- Melton, J. Gordon (2009), Encyclopedia of American Religions (8.ª edición), Gale Cengage Learning, ISBN 0-7876-9696-X
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Nun.