Edifici del Banc de Valéncia
L edifici del Banc de Valéncia situat en el carrer Pintor Sorolla, cantó en el carrer Joan d'Àustria de la ciutat de Valéncia fon construït en 1942 en proyecte inicial redactat per Javier Goerlich Lleó en 1935, si be va patir distintes modificacions posteriors.
L'imponent image que mostra este edifici resulta d'un reajust de proyecte respecte a la proposta original. Goerlich realisa una primera proposta en què posa de manifest tot el seu potencial com a arquitecte racionaliste que se sent. Pero el promotor, el Banc de Valéncia, no coincidix en estos moments en les idees de l'autor, acodint a una solució més regionalista i purista, pròpia del moment que s'inicia en Espanya després de la Guerra Civil.
Descripció
El proyecte original constituïa una mostra igualment imponent al resultat final, si be en una adscripció radicalment diferent, on es posen de manifest les tendències racionalistes vigents en el moment. En el proyecte colaboren també, com a equip tècnic a que més tart el propi Banc felicitarà, Vicente Traver Tomás, i Antonio Gómez Davó. Grup privilegiat en el panorama arquitectònic valencià que va saber respondre en genialitat a les aspiracions imageres del promotor.
L'edifici arreplega, d'esta manera, la nova tendència desencadenada en el moment, que busca una arquitectura local, puriste, en una monumentalitat i signes de la pròpia cultura. Es tracta d'un edifici de tall clàssic, en la frontera de la qual mostra una composició clàssica de cossos, en una base, un cos central i un arrematada. Adquirix una imponent presència en un volum de deu plantes d'altura, sent característic, al seu torn, la solució corba del xamfrà.
La base de l'edifici, de dos plantes d'altura, es materialisa en una sòcol de gran dimensió sobre el qual recolza una serie de columnes clàssiques. Entre elles apareix l'enreixat que oferix la image de protecció buscada pel Banc. El cos central, sis altures, arreplega una distribució específica de la fenestració, en la presència de miradors esvelts cap als carrers laterals i una composició en xamfrà centrada en l'eix de la parcela. La arrematada de l'edifici es concreta per mig de reculades en les dos últimes plantes i la coronació en templet circular sobre el xamfrà.
D'esta manera, l'image de conjunt que oferix en el xamfrà corb la seua màxima expressió, en una cascada de motius perfectament articulada i graduada en altura, on la decoració protagonisa la màxima atenció. Eixe punt de trobada entre els carrers és el que arreplega la major inversió i profusió en la decoració.
El programa respon, igualment, a les expectatives del promotor, en plantes específiques en cada una de les altures. En planta baixa cobra un paper singular l'entrada centrada sobre la corba de fatada, en una gran eloqüència de formes i espais. Plantes diàfanes junt en l'accés, i més compartimentades en altura, responen a les necessitats específiques de l'us. L'escala principal se situa al fons de la parcela, sobre el seu eix, junt en un celobert que es disposa en eixe punt. Dos patis menors se situen a mig camí, i dos escales laterals secundàries, que arranquen des del segon pis, emmarquen el xamfrà en l'interior.
Els materials que acaben la frontera parlen també de la fragmentació clàssica de l'edifici. La base de plantes baixa i primera es definix per mig de la combinació de marbres de dos colors que jugant en una rejería que inclou elements dorats. El cos central arreplega, sobre una base inicial de rajola roja, elements decoratius de pedra calcaria en combinació en materials més populars i regionals com els taulellets. Eixa mateixa pedra és la que protagonisa el cos de rematada i el templet de coronació de l'edifici.
Referències
VV.AA. ( Cèsar Mifsut García ) Registre d'Arquitectura del Sigle XX en la Comunitat Valenciana ISBN 84-87233-38-4