Vicente Asencio Ruano
| Vicente Asencio Ruano | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Compositor | ||
| Naiximent: | 29 de d'octubre de 1908 | ||
| Lloc de naiximent: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 4 d'abril de 1979 | ||
| Lloc de defunció: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Vicente Asencio Ruano (Valéncia, 29 d'octubre de 1908 - † 4 d'abril de 1979) fon un músic i compositor valencià.
Biografia
Vicente Asencio s'inicià en l'estudi de la música en el seu pare. Despuix d'estudiar violí en Castelló de la Plana en Emilio Bou, es va traslladar despuix a Barcelona, on va assistir a l'Acadèmia Marshall, estudiant baix la tutela d'Enric Morera i Viura i del mateix Frank Marshall. Continuà el seu perfeccionament per mig de fructífers contactes en Joaquín Turina i Ernesto Halffter. En l'any 1949 es trasllada a París, a on estudia direcció d'orquesta en Eugène Bigot.
És destacable que a pesar d'haver segut alumne de Turina, siga Manuel de Falla l'influència més decisiva en el principi de la seua carrera. Iniciant la seua tasca creativa en la década dels anys vint del sigle XX, época dorada per al ballet despuix de l'irrupció i l'èxit dels ballets russos de Serguéi Diáguilev, va consagrar a este gènero la seua primera obra de gran ambició, el ballet Fuego de Fiesta (Fòc de Festa) (1926).
En l'any 1934, en un grup destacat de jóvens músics valencians del que formaven part Vicente Garcés i Ricardo Olmos entre uns atres, va formar una corrent estètica que despuix es denominaria "Grup dels Jóvens". En el seu manifest, publicat eixe mateix any, declaraven:
L'any 1943 és el de la seua boda en la compositora Matilde Salvador, que havia segut alumna seua, formant aixina una de les parelles artístiques més influents del panorama musical valencià. Vicente Asencio, més preparat tècnicament que la seua esposa, va colaborar en esta en l'orquestació d'alguna de les seues obres, destacant l'orquestació de l'òpera Vinatea, estrenada en el Gran Teatre del Liceu l'any 1974.
És també remarcable la seua tasca com a pedagoc, havent fundat l'any 1932, junt a Abel Mus, el Conservatori de Música de Castelló de la Plana. Des de l'any 1953 fon professor del Conservatori de Valéncia.
En l'any 1953 estrenà en el marc del II Festival de Música i Dansa de Granada el seu ballet Elegia a Manuel de Falla.
Despuix d'una llarga malaltia, Vicente Asencio va fallir en la ciutat de Valéncia el 3 d'abril de 1979.
Possiblement lo més destacable de la seua producció siga la seua obra per a guitarra, que fon incorporada al repertori de grans intérprets, com era Andrés Segovia i Narciso Yepes. Elegia a Manuel de Falla (1946), composta a la mort del compositor gadità; Sonatina (1949); Col•lectici Íntim (1965) i Dipso (1971), es troben entre les seues obres més celebrades per ad este instrument.
Per a ballet va compondre, entre atres obres, La casada infiel (1949), algunes danses de la qual transcrigué per a guitarra. Per a orquesta es pot mencionar Preludi a la Dama d'Elig (1949); Sonada alegre (1954); Plany a Manuel de Falla (1955) i Danses Valencianes (1963).
Segons Tomás Marco, compositor i ensagiste espanyol:
El seu llegat, junt al de la seua esposa Matilde Salvador, es conserva en l'Institut Valencià de Cultura, abans Institut Valencià de la Música.
Vore també
Referències
- Alix de Vaulchier. "José Evangelista". L'enciclopèdia canadenca
- Artícul Asencio Ruano, Vicente de la Enciclopedia de la Comunidad Valenciana. Editorial Prensa Valenciana. Valéncia, 2005. ISBN 84-87502-56-3
Seguí Pérez, Salvador. “Vicente Asencio” Catálogo de compositores. Madrid: SGAE, 1996
Bibliografia
- Marco, Tomás (1983). Historia de la música española. Siglo XX. Madrid: Alianza Editorial. ISBN 84-206-8506-2
- Adam Ferrero, Bernardo . Músicos Valencianos. Ed. Proip, S.A. 1988. Valéncia. ISBN 84-87179-00-2
- Diversos Autors. Historia de la Música de la Comunidad Valenciana. Editorial Prensa Valenciana, S.A. 1992. ISBN 84-87502-21-0