Damu

Damu, en la mitologia sumèria, és un deu de la sanació, la vegetació i el renàixer.

Depenent de les fonts, és el fill d'Enki i de Nininsina, de Ninurta i Bau o de Pabilsag, senyor d'Isin i Gula. En qualsevol cas, totes les mares eren deeses de la sanació. També era germà de Ninazu, un atre deu de la sanació i del inframon.

Va rebre l'Em dels poders divins de la sanació, de la seua mare i va mantindre la llacor que fluïx i ajuda a regular el cicle de la naturalea de mort i renaixença. Se li associava en una constelació anomenada del porc, que provablement fòra l'actual Delphinus. A voltes, se li descriu com andrógino.

Va tindre el seu principal centre de cult en Isin, pero s'han localisat atres centres, a lo manco, en Ur i Larsa.

Damu podria ser també una ramificació local del deu babilònic Tammuz.

Referències

Babylonian liturgies: Sumerian texts from the early period and from the library of Ashurbanipal, p. 87. Geushner. 1913
D. Arnaud, "Le panthéon de l'Ebabbar de Larsa à l'époque paléobabylonienne", C. Breniquet, C. Kepinski (eds.), Etudes Mésopotamiennes. Recueil de textes offert à J. L. Huot, París, 2001, 21-32
Bottéro, Jean. La religión más antigua: Mesopotamia, pp.43-44, Madrid: Trotta (2001), ISBN 84-8164-452-8
Jordan, Michael, Encyclopedia of Gods, Kyle Cathie Limited, 2ª edición. 2002. ISBN 978-1-85626-453-2
Patricia Monaghan (2010). Encyclopedia of Goddesses and Heroines. ABC-CLIO. pp. 63-64. ISBN 978-0-313-34989-8

Bibliografia

Brigitte Groneberg: Die Götter des Zweistromlandes. Kulte, Mythen, Epen. Artemis & Winkler, Stuttgart 2004, ISBN 3-7608-2306-8
Dalley, Stephanie. Myths from Mesopotamia
González Wagner, Carlos. Psicoactivos, misticismo y religión en el mundo antiguo, Gerión 2, 1984, Universidad Complutense de Madrid
Helmut Freydank u. a.: Lexikon Alter Orient. Ägypten Indien China Vorderasien. VMA-Verlag, Wiesbaden 1997, ISBN 3-928127-40-3
Hooke, S. H. Babylonian and Assyrian Religion