George de Monte Mayor
George de Monte Mayor o George de Montemayor, en portugués original, Jorge de Montemor (Montemor-o-Velho, Portugal, 1520 - Piemont ?, Itàlia, 1561) fon un escritor i poeta portugués en castellà, músic i cantant. Escritor i poeta hispà-portugués. Fon músic i cantant de la capella de l'infanta Maria, germana de Felip II, i criat dels príncips de Portugal.
Biografia
Com a nom va adoptar el del seu lloc de naiximent, Montemor-o-Velho, prop de Coímbra. S'ha especulat sobre el seu orige judeu, pero no hi ha res provat. Fon músic en les corts de Portugal i de Castella. Fon primer al servici de Maria, germana de Joan III de Portugal i futura esposa de Felip II, com a cantant. Més avant passà a la cort de Juana, infanta de Castella, filla de Carles I, com a cantant contrabaix primer, i despuix del matrimoni de l'infanta en el príncip En Joan de Portugal, fill de Joan III, com a aposentador. Quan va fallir En Joan, en 1554, Montemayor va retornar en l'infanta viuda a Castella. Per llavors va publicar el seu Cancionero (Amberes, 1554), els seus versos devots no varen agradar a l'Inquisició. Junt en el sèquit de Felip II estigué en Flandes, i possiblement també en Anglaterra. Se sap que també estigué en Valéncia al servici de Juan Castellá, baró de Bicorp i Quesa, aixina com de Gonzalo Fernández de Còrdova, duc de Sessa.
Els últims anys de la seua vida els va passar en el Piemont. Es pensa que va morir assessinat per un amic en una baralla causada per un assunt de celosies.
La seua obra més important és Los siete libros de la Diana, obra impresa per primera volta en la ciutat de Valéncia i en Milà cap a l'any 1559. Esta obra, que combina el vers i la prosa, és la primera novela pastoril de la lliteratura en llengua castellana i va eixercir una gran influència en les lletres del sigle XVI. Fon pronte traduïda al francés, a l'anglés i a l'alemà.
El seu Cançoner (Cancionero), publicat en 1554, conté poemes religiosos i profans. Els religiosos varen ser prohibits per l'Inquisició per contindre errors teològics; els profans, en canvi, varen alcançar gran èxit i varen tindre fins a sèt edicions diferents ans que acabara el sigle XVI. Entre ells estan quatre extenses églogues en que imita a Sannazaro i Garcilaso, i alguns sonets.
Fon també autor d'obres religioses: un Diàlec espiritual (Diálogo espiritual), manuscrit dedicat a Joan III de Portugal; una Exposició moral al salm 86 (Exposición moral al salmo 86), editada en Amberes en 1554; un Segon cançoner espiritual (Segundo cancionero espiritual) (1558) i tres autos religiosos, que varen ser representats davant el rei Felip II.
També traduí al castellà els Cants d'amor d'Ausias March pero la seua versió fon tinguda en poc per Lope de Vega, qui la censurà en la seua obra La hermosura de Angélica.