L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Diego Ramírez de Arellano

Revisió de 18:11 5 nov 2023 per Xavier (Discussió | contribucions)
Diego Ramírez de Arellano
Diego Ramírez de Arellano.jpg
Diego Ramírez (centre) en un retaule ceràmic conmemoratiu del sigle XVIII
Nacionalitat: {{{nacionalitat}}}
Ocupació: Navegant
Naiximent: c. 1580
Lloc de naiximent: Xàtiva, Regne de Valéncia, Imperi espanyol
Defunció: 1633
Lloc de defunció: Sevilla, Regne de Sevilla, Imperi espanyol

Diego Ramírez de Arellano (Xàtiva c. 1580 - † Sevilla, 1633) va ser un mariner, descobridor i cosmógraf valencià que navegà entre el sur del continent americà i l'Antàrtida. Fon el descobridor de l'Antàrtida.

Biografia

Diego Ramírez naixqué en la ciutat de Xàtiva en l'any 1580. Son pare era Alfonso de llinage, provinent d'una prestigiossa família de platers del Regne de Valéncia, pero Diego decidí canviar-se el llinage pel de sa mare, Ana Ramírez de Arellano, perque afirmava que els Ramírez de Arellano descendien dels reis de Navarra. D'ahí que alguns historiadors hagen confòs el seu nom en Alfonso, el llinage de son pare. De jove se traslladà a la ciutat de Valéncia a on començà els estudis de teologia. En esta ciutat portuària va ser a on descobrí la seua passió per la mar. En acabar les bodes de Felip III celebrades en Valéncia, se traslladà a Madrit a on anà a estudiar geografia i astronomia en l'Acadèmia de Matemàtiques que havia segut creada per Felip II en 1582.

L'expedició

 
Illes Diego Ramírez

En el començ del sigle XVII sorgí el perill en el sur de l'Imperi espanyol de que les nacions enemigues d'Espanya pugueren assegurar-se un pas al sur de l'Estret de Magallanes i llançar-se cap a Àsia. Diego Ramírez urgí al rei de que enviara una expedició per a comprobar quines terres hi havien al sur de l'Estret de Magallanes a lo qual Felip III acceptà i ordenà començar els preparatius. Diego Ramírez era pilot, navegant cap i cosmógraf de l'expedició. Els capitans de les dos naus de l'expedició foren els germans Bartolomé i Gonzalo García de Nodal.

 
Mapa de la zona en les Illes Diego Ramírez

Els barcos ixqueren de Lisboa, sent esta ciutat espanyola, el 27 de setembre de 1618. El 19 de decembre arribaren a l'entrada del Riu de la Plata. En estes terres trobaren animals com pingüins, lleons marins i aus. En acabant, continuaren fins a l'entrada de l'Estret de Magallanes i baixaren fins a sobrepassar el llimit sur de la Terra del Fòc. Allí descubrí que efectivament esta terra era una illa i la nomenà Illa de Xàtiva en honor a la seua ciutat natal. Prèviament Magallanes havia observat quan passà per l'estret unes grans fogueres en l'atra vora d'eixe pas per lo que la nomenà la Terra del Fòc. A l'estret que la separa l'Illa de Xàtiva (la Terra del Fòc) de l'Illa dels Estats el nomenà Estret de Sant Vicent (també dit Estret de Le Maire) en honor a Sant Vicent Màrtir patró de Valéncia i al cap de l'extrem oest de l'Illa dels Estats el nomenà Cap Setabense. Continuant la navegació descobriren un archipèlec situat més al sur del Cap d’Hornos que nomenà Illes Diego Ramírez en el seu honor, medint el punt cartogràfic més meridional fins al moment. Hui en dia formen part de Chile.

Al parar a peixcar en la costa de l'Illa de Xàtiva, aparegueren unes persones en poca roba i sense barba i al vore's intercambiaren peces de roba, este va ser el primer contacte extern en els indígenes la Terra del Fòc. Des d'ací la navegació descendí cap al sur. Més tart, entraren en l'Estret de Magallanes per l'oest i ixqueren a l'Atlàntic el 13 de març de l'any 1619. Quan estaven prop de les Açores unes naus franceses increparen l'expedició pero al intercanviar-se unes canyonades retrocediren. Finalment, l'expedició arribà a Sanlúcar de Barrameda el 7 de juliol de 1619. Des d'ací s’informà al Consell d'Índies i a sa magestat Felip III que estava en Lisboa dels resultats exitossos de l'expedició.

Vida posterior

 
Mapa de Diego Ramírez en l'Illa de Xàtiva i l'Estret de Sant Vicent

Diego Ramírez tornà a Madrit i fon nomenat capità de l'infanteria espanyola per a, seguidament, incorporar-se a l'armada que estava a punt d'eixir, a finals de 1619, per a anar a socórrer a les Filipines atacades pels holandesos. No obstant, esta expedició s'afonà en una tormenta i ell fon rescatat en una barca salvavides.

Al tornar a la Península va ser nomentat pilot major de la carrera d'Índies de la Casa de contratació de Sevilla en l'any 1620, en lo qual se convertí en el major cosmógraf de l'Imperi. També escrigué el Reconeiximent dels estrets de Magallanes i Sant Vicent i algunes coses curioses de navegació (1621) descrivint tots els seus descobriments i corregint els erros comessos en els informes previs dels capitans. En Sevilla vixqué en la seua dòna, Mariana de Aybar, i tingué un fill. Finalment faltà en esta ciutat en l'any 1633.

Proees de Diego Ramírez

  • La primera circunnavegació de l'Illa de Xàtiva (la Terra del Fòc), incloent un estudi a fondo de les seues costes.
  • El descobriment de les Illes Diego Ramírez i la cartografia del punt més al sur medit fins ad eixe moment.
  • El primer contacte en la gent de la Terra del Fòc.
  • La navegació cap al sur en el passage entre Amèrica i l'Antàrtida.
  • El segon pas pel Cap d’Hornos.
  • El tercer pas per l'Estret de Magallanes.

Referències

  • Enciclopedia general del mar, Ediciones Garriga SA Barcelona (1965)
  • Robin Knox-Johnston, Cape Horn, pag. 60-61. Londres, 1994. ISBN 0-340-41527-4 (en anglés)

Bibliografia

Enllaços externs

Commons

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Diego_Ramírez_de_Arellano&oldid=291566»