Or
L'or (del llatí auru) és un metal preciós, de color groc, bla, lluent, groc, pesat, maleable i dúctil. L'or no reacciona en la majoria dels productes químics, pero és sensible i soluble al cianur, al mercuri, a l'aigua regia i al clor. Este metal es troba normalment en estat pur, en forma de pepites i depòsits aluvials.
És un element que es crea gràcies a les condicions extremes en el núcleu colapsant de les supernoves. Quan la reacció d'una fusió nuclear cessa, les capes superiors de l'estrela es desplomen sobre el núcleu estelar, comprimint i calfant la matèria fins al punt de que els núcleus més llaugers, com per eixemple el ferro, es fusionen per a donar lloc als metals més pesats (urani, or, etc.). Un estudi sugerix que l'or del planeta va provindre de la colisió d'estreles de neutrons.
Ha segut sempre molt estimat per totes les civilisacions per a la fabricació de monedes i de joyes.
El seu símbol és Au i el seu número atòmic és 79.
Referències
- Audi, G. (2003). «The NUBASE Evaluation of Nuclear and Decay Properties». Nuclear Physics A (Atomic Mass Data Center) 729: 3-128. doi:10.1016/j.nuclphysa.2003.11.001
- Calabrese, Alberto I.; Astolfi, Emilio A. (enero de 1969). Toxicología. Buenos Aires, Argentina: Kapelusz. p. 147. OCLC 14501248
- U.S. Geological Survey (Mineral Commodity Summaries). 2021. Oro
Bibliografia
- Cotton, F. A.; Wilkinson, G.; Murillo, C. A.; Bochman, M. Advanced Inorganic Chemistry, A comprehensive Text, 6.ª Ed., Wiley & Sons, 1999
- Hans-Jürgen Quadbeck-Seeger(Ed.); Faust, Rüdiger; Knaus, Günter & Siemeling, Ulrich. World Records in Chemistry, Wiley-VCH, 1999
- Holleman, A. F. & Wiberg, Egon. Inorganic Chemistry, Academic Press, 2001
- Housecraft, C. E. & Sharpe, A. G. Química inorgánica, 2.ª edición, Pearson Prentice Hall, 2006
- Wulfsberg, G. Inorganic Chemistry, 1.ª Ed., University Science Books, 2000
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Or.