Pa d'or
Es coneix com a Pa d'or o dorat, a una làmina molt fina d'or batut, usat tradicionalment per a decoració per mig del dorat sobre la superfície de diferents objectes artístics, per eixemple en esculturas, icons, retaules, orfebreria, mobiliari i superfícies arquitectòniques, tant en exteriors com en interiors. Ademés de la fulla d'or també existixen d'argent, coure o alumini, depenent de com es vullga l'acabament final en dorat,argentament o blavós.
La major part es fabrica en Alemanya i en Itàlia; es presenta en llibrets de 20 a 25 fulles, separades per paper de seda i d'una mesura de 5 x 5 o 8 x 8 cm. Les làmines de pa d'or són extremadament fines, i s'obtenen a través del martellat de planches d'or, o per mig de la pressió constant per mig de rodells. Antigament els batifulles colocaven les planches entre membranes d'animals i les reduïen en colps de martell fins a uns 0,006 mm.[1]
Tipos
Es pot trobar en dos tipos:
- el cridat «or fi» de 22 quilats en fulls de 5 x 5 o 8 x 8 cm. La làmina de «pa d'or fi» es talla en un coixinet de gamuça fina. El tall es realisa en un gavinet especial de dorador de full ample que servix al mateix temps de pala per a arreplegar l'or des del llibret fins al coixinet; una volta tallat l'or a la mesura necessària, s'eleva i trasllada a l'objecte a dorar, per mig d'un pinzell pla de pèls de marta o similar.[2]
- el cridat «or fals» que es presenta en fulls de 14 x 14 cm, en una gruixa major i que encara que l'aspecte és molt semblat es compon d'una aleació de coure, estany o zinc.[3] En ser més gros és molt més fàcil de treballar en ell, inclús es pot agarrar i colocar en les mans. A diferència de l'or fi -fet d'or verdader- estes làmines tendixen a sofrir els efectes de la corrosió dels metals que la componen, els quals creen pàtinas i òxits de diversos tons diferents al dorat; per a evitar estos efectes, fa falta donar-li un acabament en un verniç transparent que ho aïlle de la humitat.[4]
Tècniques
L'aplicació del pa d'or «a l'aigua», ha de ser sobre una superfície preparada en una capa d'algeps i coa de conill; sobre esta primera ben escatada, es cobrix en atres sis o sèt capes de bol de Armènia, de color rojós[n. 1]mòlt molt fi barrejat en coa de peix, que s'ha de polir en un pany de cotó fins a conseguir una superfície totalment plana sense cap fallo. És llavors quan es poden anar aplicant les làmines d'or sobre una zona prèviament humida en aigua en un pinzell i finalment ha de brunyir en una pedra de àgata per a conseguir la lluentor a l'or. Esta operació ha de fer-se quan l'or encara no estiga totalment sec.[5]
Pot realisar-se una atra tècnica nomenada a la «sisa» o «mordiente»: S'usa en la imprimació d'una capa de l'adhesiu cridat mixtió,[n. 2] s'ha d'esperar que adquirixca el grau de sequetat just per a poder aplicar els fulls de pa d'or, este punt se sap quan arrastrant el dit sobre la superfície es vaig produir una espècie de grinyol.[6]
Vore també
Referències
Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "n.", pero no es trobà una etiqueta <references group="n."/>