Antoni Escarré Esteve (Alacant, 22 d'octubre de 1941 - Alacant, 5 de març de 2022) fon un biòlec i polític valencià d'ideologia pancatalanista.

Biografia

Trayectòria professional

Despuix de llicenciar-se en biologia en l'Universitat de Barcelona, obtingué una beca per a estudiar la vegetació de la Guinea Equatorial. Despuix fon professor de botànica i ecologia en l'Universitat de Navarra, de Biologia en el Centre d'Estudis Universitaris d'Alacant en 1976. Antoni Escarré fon professor universitari en diverses etapes. També fon professor en l'Universitat de Barcelona en 1986 i en Alacant, de Bioestadística. Conseguida la càtedra d'Ecologia, fon vicerector d'Investigació en l'Universitat d'Alacant, sent rector Ramón Martín Mateo, en 1986.

Com a científic participà activament en els inicis de l'ecologia ibèrica, en estudis del cicle biogeoquímic de conques. Ademés coordinà un doctorat en l'illa de Cuba sobre el "Desenroll sostenible dels boscs tropicals, utilisació forestal i turística", doctorat conjunt entre l'Universitat d’Alacant i la Universidad de Pinar del Río (Cuba). Despuix d'eixe doctorat han eixit un centenar de tesis en Cuba, sent Antoni Escarré molt volgut pels naturalistes en aquell país.

Trayectòria política

En l'any 1981 s'afilià al PSOE. Fon diputat en les Corts Valencianes poc més de la mitat de la III Llegislatura, ya que renuncià a l'acta de diputat en 1994 per tornar a la docència.

En juny de 1988 fon nomenat Director General d'Ensenyança Universitària i Investigació de la Generalitat Valenciana. Fon Conseller de Cultura, Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana entre setembre de 1989 i juliol de 1991; i Conseller de Mig Ambient entre els mesos de juliol de 1991 i 1993 en els diferents governs del socialiste Joan Lerma.