Eudocus

Revisió de 11:28 24 març 2023 per Lluísm (Discussió | contribucions) (Pàgina nova, en el contingut: «En la mitologia mesopotàmica, '''Eudocus''', Eneugamus, Eneuboulus i Anemeutus eren criatures que emergien de la mar en el Golf Pèrsic per…»)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)

En la mitologia mesopotàmica, Eudocus, Eneugamus, Eneuboulus i Anemeutus eren criatures que emergien de la mar en el Golf Pèrsic per a instruir als humans en bons modals, civisme i arquitectura.

Segons el sacerdot, filòsof i historiador babilònic Beroso, els últims Apkallu o Annedoti varen aparéixer en el Golf Pèrsic per l'any 2.780 a. C..

Segons Apolodoro, no obstant, més tart, en l'any 2450 a. C. i baix el regnat d'Euedörachos (Enmenduranki), va aparéixer l'últim d'estos sers al que se li va cridar Anodaphus.

Referències

  • Bottéro, Jean. La religión más antigua: Mesopotamia. Madrid: Trotta (2001), ISBN 84-8164-452-8
  • Dalley, Stephanie. Myths from Mesopotamia: Creation, the Flood, Gilgemesh, and Others
  • S. Kramer y John Maier, Mitos de Enki el dios artesano
  • Stephanie Dalley, Myths from Mesopotamia, Oxford World's Classics, 1989

Bibliografia

  • Donald A. Mackenzie, Myths of Babylonia and Assyria
  • Jeremy Black y Anthony Green, Gods, Demons and Symbols of Ancient Mesopotamia (Austin: University of Texas Press, 1992) ISBN 978-0-292-70794-8
  • Jordan, Michael, Encyclopedia of Gods, Kyle Cathie Limited, 2ª edición. 2002. ISBN 978-1-85626-453-2
  • Patricia Monaghan (2010). Encyclopedia of Goddesses and Heroines. ABC-CLIO. ISBN 978-0-313-34989-8
  • Verbrugghe Gerald & John Wickersham 2000: Berossos & Manetho Introduced & Translated; Native Traditions in Mesopotamia & Egypt (ISBN 0-472-08687-1)