Ningal

Ningal o Nigal, la gran senyora, la gran dama o la gran reina, en la mitologia mesopotàmica (acadia, sumèria i babilònica), era una deesa de les canyes i deesa llunar, per lo que se la representava en un creixent llunar.

Apareix primer en la mitologia sumèria com a filla d'Enki i Ningikuga. Va ser consorte de Nannar, el deu llunar en qui va tindre dos fills, Shamash (Utu per als sumèris) i Ishtar (Inanna en mitologia sumèria) formant en ells una triada astral babilònica.

Provablement en els inicis va ser adorada per pastors de ganado vacú que vivien en els pantans del sur de Mesopotàmia, prop de la ciutat d'Ur, a on se la va rendir cult en el temple d'Egipar, lo mateix que en Harrán. Per això, Ningal, és considerada com una deesa vaca, que junt al seu espós Nannar, com a bou, tindran la seua importància en els rituals sagrats de la hierogamia, que propiciarà la fertilitat.

Ningal està present en les Llamentacions per la destrucció d'Ur, escrites en l'II mileni a. C. Com a protectora d'Ur, implora davant d'Enlil per a que impedixca que els Anunnaki inunden la seua ciutat.

Ningal va ser assimilada per la mitologia semita, per lo general baix el nom de Nikkal. Com a tal, va ser acollida pels hurrites i va ser venerada entre els hitites i està representada en el santuari de roca hitita de Yazılıkaya.

Referències

Jordan, Michael, Encyclopedia of Gods, Kyle Cathie Limited, 2ª edición. 2002. ISBN 978-1-85626-453-2
Patricia Monaghan (2010). Encyclopedia of Goddesses and Heroines. ABC-CLIO. pp. 63-64. ISBN 978-0-313-34989-8

Bibliografia

Dalley, Stephanie. Myths from Mesopotamia
H. W. Haussig, Wörterbuch der Mythologie, I, Götter und Mythem im Vorderen Orient, Stuttgart, 1965, 40-41
Leick, Gwendolyn (1991). A Dictionary of Ancient Near Eastern Mythology. Londres y Nueva York: Routledge. p. 199. ISBN 9780415198110