Sir Balan

Sir Balan el Savage, germà de Sir Balin de Northumberland, és un personage menor, mencionat en vàries llegendes arturianas. La seua història es conta, junt a la del seu germà, en La balada de Balin i Balan, segon llibre en la saga de Malory La Morté d' Arthur, i per Lord Tennyson en Idylls of the King.

Despuix de que Balin lluitara en Sir Lanceor d'Irlanda i el matara, aquell va mamprendre la busca del seu germà Balan, qui també havia perdut el favor del Rei Arturo. Merlín va predir una maldicció, que va caure sobre Balin i el seu millor amic, quan el primer va prendre una espasa màgica de l'ensellament de la damisela, i no la va tornar.

Balan, havent-se unit al seu germà, decidix atacar al Rei Rience, en l'objecte de recuperar l'honor perdut, i el favor del Rei Arturo. Els germans varen tindre èxit emboscant a Rience, en camí a prendre a la Dama de Vance, i el varen dur davant Arturo. La captura de Rience va resultar en la formació d'una aliança de dotze reis rebels, incloent al germà d'este, el Rei Nero. Els reis, incloent a Nero, varen ser capturats o morts a mans d'Arturo, en l'ajuda de Balin i Balan.

Despuix de la batalla, Balan es creua en un cavaller malaït, que guarda el castell d'una illa, i desafia a tots els cavallers que s'acosten. Balan li dona mort a portes del castell, i per tant cau en la maldicció de protegir el castell. Sir Balin, en el temps, es troba en el castell, i se li diu que deu justar en el cavaller guardian, si desija continuar. Balin no reconeix al seu germà, qui es troba vestit en una armadura roja i un escut desconegut. Els germans lluiten a mort, i Balan mor unes hores abans que Balin.

Els germans varen ser enterrats junts en l'illa per Merlín, qui també va deixar l'espasa infame en l'illa, que seria trobada posteriorment per Sir Galahad

Referències

Bousquet, Antón (2018). The World Of The Gauls. Foundation(s) of a Celtic Philosophy. Koadig. p. 37-38.
Caesar, Julius; Hammond, Carolyn (translator) (1998). The Gallic War. The Gallic War, p. 128. ISBN 0-19-283582-3
Cotterell, Arthur (1997). «The Encyclopedia of Mythology: Classical, Celtic, Norse». Anness Publishing Ltd.
Eliade, Mircea. Historia de las ideas y las creencias religiosas II. De Gautama Buda al triunfo del cristianismo. Buenos Aires: 1999, p. 176
Elizabeth Andersen: Heinrich von dem Tuerlin's Diu Crone and the Prose Lancelot: An Intertextual Study. Arthurian Literature Volume 7. 1987
García Gual, Carlos: Historia del rey Arturo y de los nobles y errantes caballeros de la Tabla Redonda. Madrid: Alianza, 1989. ISBN 84-206-9955-1. Página 22
Peralta Labrador, Eduardo (2003). Real Academia de la Historia, ed. Los cántabros antes de Roma. p. 214. ISBN 9788489512597
Moneo, Teresa (2003). Real Academia de la Historia, ed. Religio iberica: santuarios, ritos y divinidades (siglos VII-I A.C.). p. 311. ISBN 9788495983213
Sainero Sánchez, Ramón (1999). Diccionario Akal de Mitología celta. Ediciones AKAL. p. 193. ISBN 9788446009368

Bibliografia

Alvar, C., El rey Arturo y su mundo: diccionario de la mitología artúrica, Madrid, Alianza, 1991.
Campos, Viviana (2003). El Mágico Mundo de los Celtas. Grijalbo: Buenos Aires, 2003. ISBN 978-950-28-0297-8
D'Arbois de Jubainville, H. «El Ciclo Mitológico irlandés y la mitología céltica». Barcelona, 1987
Echard, S., Arthurian Narrative in the Latin Tradition, Cambridge, Cambridge University Press, 1998
Loomis, R. S. (1959). «41. Arthurian Influence on Sport and Spectacle». Arthurian literature in the Middle Ages: a collaborative history. Oxford: Clarendon Press. OCLC 190970
Mircea Eliade, A History of Religious Ideas, Vol. 2. University of Chicago Press (1982). § 171
Monaghan, Patricia (2009), The Encyclopedia of Celtic Mythology and Folklore, Infobase Publishing, ISBN 978-1-4381-1037-0
Ritson, Joseph, Life of King Arthur From Ancient Historians and Authentic Documents, 1825
Phillips, Graham; Keatman, Martin, King Arthur: The True Story, Arrow, 1992
Rouse, R. A.; Rushton, C. J. (2005). The Medieval Quest for Arthur. Stroud: Tempus. ISBN 9780752433431