Morgause

Revisió de 19:33 11 feb 2023 per Lluísm (Discussió | contribucions) (Pàgina nova, en el contingut: «En la leyenda artúrica, '''Morgause''' o '''Margawse''' (també coneguda com '''Norcadet, Sangive, Morcadés, Bellicent, Anna o Anna-Morgawse''') és una mija…»)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)

En la leyenda artúrica, Morgause o Margawse (també coneguda com Norcadet, Sangive, Morcadés, Bellicent, Anna o Anna-Morgawse) és una mija germana del Rei Arturo i reina de Orkney.

Segons les versions més famoses (La mort d'Arturo i el Cicle Lanzarote-Grial) Morgause era filla de Gorlois, Duc de Cornualles i Lady Igraine junt en Morgana i Elaine, i es va casar en el rei Lot de Lothian, enemic d'Arturo durant les rebelions que varen tindre lloc despuix de la seua coronació.

Açò pot carrejar algun que un atre malentés, i hi ha dos hipòtesis en lo que a esta germana d'Arturo es referix. La primera és que Ana i Arturo tenien una tia (germana d'Aurelio Ambrosio i Uther Pendragon) que estava casada en Budicio, de modo que Hoel és cosí d'Ana i d'Arturo; L'atra hipòtesis és que Arturo no va tindre una, sino dos germanes, la dòna de Lot (Ana) i la que es va casar en Budicio.

Morgause apareix breument en El conte del Grial de Chrétien de Troyes. La germana d'Arturo es retroba en el seu fill Gawain despuix de molt temps i no el reconeix, ni ell a ella. en l'obra es diu que quan Úter va morir, la reina Yguerna es va retirar a un castell molt lluntà ubicat en un lloc fantàstic junt en la seua filla, que era l'esposa del rei Lot i mare de Gawain, Agravaín, Guerrehet i Gueheriet.

Atres llegendes diuen que Morgause va tindre un romanç en Lot i va quedar embarassada de Gawain. La princesa no volia aquell fill i el va abandonar a la deriva en la mar. Anys despuix, es casa en Lot i molt despuix el seu fill torna a la cort d'Arturo, ya que havia sobrevixcut i s'havia criat en Roma. Esta estranya història s'arreplega en el poema Rise of Sir Gawain.

Referències

  • Bousquet, Antón (2018). The World Of The Gauls. Foundation(s) of a Celtic Philosophy. Koadig. p. 37-38.
  • Cotterell, Arthur (1997). «The Encyclopedia of Mythology: Classical, Celtic, Norse». Anness Publishing Ltd.
  • Eliade, Mircea. Historia de las ideas y las creencias religiosas II. De Gautama Buda al triunfo del cristianismo. Buenos Aires: 1999, p. 176
  • García Gual, Carlos. Reseña de Historia de Merlín y El balandro de Merlín, ABC Literario, 31-12-1988.
  • Moneo, Teresa (2003). Real Academia de la Historia, ed. Religio iberica: santuarios, ritos y divinidades (siglos VII-I A.C.). p. 311. ISBN 9788495983213
  • Sainero Sánchez, Ramón (1999). Diccionario Akal de Mitología celta. Ediciones AKAL. p. 193. ISBN 9788446009368

Bibliografia

  • Campos, Viviana (2003). El Mágico Mundo de los Celtas. Grijalbo: Buenos Aires, 2003. ISBN 978-950-28-0297-8
  • Christopher Bruce (2000). «Morholt» (en anglés)
  • D'Arbois de Jubainville, H. «El Ciclo Mitológico irlandés y la mitología céltica». Barcelona, 1987
  • Diccionario Akal de Historia Medieval». 1998
  • Green, Miranda. Symbol and image in celtic religious art. Routledge. Nueva York: 2004. pp. 88 - 89
  • Mircea Eliade, A History of Religious Ideas, Vol. 2. University of Chicago Press (1982). § 171
  • Monaghan, Patricia (2009), The Encyclopedia of Celtic Mythology and Folklore, Infobase Publishing, ISBN 978-1-4381-1037-0
  • Rider, Jeff, The fictional margin: The Merlin of the Brut, Modern Philology, 1989, University of Chicago Press