Organisació de les Nacions Unides

Revisió de 21:07 18 oct 2022 per Valencian (Discussió | contribucions) (Text reemplaça - 'Camerú' a 'Camerun')
Flag of the United Nations.svg

L'Organisació de les Nacions Unides (ONU) és la major organisació internacional existent. Es definix com una associació de governs global que facilita la cooperació en assunts com el Dret internacional, la pau i seguritat internacional, el desenroll econòmic i social, els assunts humanitaris i els drets humans.

La ONU fon fundada el 24 d'octubre de 1945 en San Francisco (Califòrnia), per 51 països, al finalisar la Segona Guerra Mundial, en la firma de la Carta de les Nacions Unides[1] contra els països de l'Eix i es va convertir en successora llegal de la Societat de Nacions en l'any 1946.

D'acort a dita Carta, poden ser membres tots els països amants de la pau que accepten les obligacions previstes en ella i que, a juí de l'organisació, siguen capaços de complir eixes obligacions i estén disposts a fer-ho.

Des de la seu en Nova York, els Estats membres de les Nacions Unides i atres organismes vinculats proporcionen consell i decidixen sobre temes significatius i administratius en reunions periòdiques celebrades durant l'any. La ONU està estructurada en diversos organismes administratius: Assamblea General, Consell de Seguritat, Consell Econòmic i Social, Secretaria General, Consell d'Administració Fiduciària i la Cort Internacional de Justícia.

La figura pública principal de la ONU és el Secretari General. L'actual és António Guterres de Portugal, que va assumir el puesto el 1 de giner de 2017, reemplaçant al surcoreà Ban Ki-moon.

En l'any 2007, la ONU posseïx 192 estats membres, pràcticament tots els països sobirans reconeguts internacionalment. Hi ha excepcions com la Santa Seu, que té calitat d'observador, i República de China-Taiwán (un cas especial).

La seu europea (i segona seu mundial) de l'Organisació de les nacions Unides se situa en Ginebra, Suïssa.

Estructura orgànica

És una estructura complexa, composta per sis òrguens principals, els quals són:

Cadascú d'estos òrguens principals han creat per al seu funcionament una atres determinats òrguens subsidiaris, com UNICEF (Fondo de les Nacions Unides per a l'Infància).

Països membres

‏* Equador (21de decembre de 1945)

  • Egipte (24 d'octubre de 1945) Egipte i Síria foren membres originals de les Nacions Unides des del 24 d'octubre de 1945.

Degut a un plebiscit celebrat el 21 de febrer de 1958, Egipte i Síria s'uniren per a formar la República Àrap Unida, que va continuar com un sol Estat Membre.

El 13 d'octubre de l'any 1961, Síria va reassumir la condició d'Estat independent i simultàneament la seua calitat d'Estat Membre separat.

El 2 de setembre de l'any 1971, la República Àrap Unida va canviar el seu nom pel de República Àrap d'Egipte.

En una carta datada el 10 de decembre de 1992, el seu Representant Permanent informà al Secretari General de que la República Federal Checa i Eslovàquia deixarien d'existir el 31 de decembre de 1992 i que la República Checa i Eslovàquia, com estats successors, requeririen una inscripció formal d'adhesió a les Nacions Unides. La República Checa i Eslovàquia foren admesos com Estats Membres el 19 de giner de 1993.

Referències

  1. . Deutsche Welle 24.10.2002. Consultat el 28/12/2007.

Enllaços externs

Commons