Electrònica
L'electrònica és una branca de la física aplicada que comprén la física, l'ingenieria, la tecnologia i les aplicacions que tracten en l'emissió, el fluix i el control dels electrons o atres partícules carregades elèctricament— en el buit i la matèria. L'identificació de l'electró en l'any 1897, junt en l'invenció del tubo de buit, que podia amplificar i rectificar chicotetes senyals elèctriques, varen inaugurar el camp de l'electrònica i l'edat de l'electró.
L'electrònica tracta en circuits elèctrics que involucren components elèctrics actius com a tubos de buit, transistors, diodos, circuits integrats, optoelectrònica i sensors, associats en components elèctrics passius i tecnologies d'interconexió. Generalment els dispositius electrònics contenen circuits que consistixen principalment, o exclusivament, en semiconductors actius complementats en elements passius; tal circuit es descriu com un circuit electrònic.
El comportament no llineal dels components actius i la seua capacitat per a controlar els fluixos d'electrons fa possible l'amplificament de senyals dèbils. L'electrònica és àmpliament utilisada en el processament de senyes, en les telecomunicacions i en el processament de senyals. La capacitat dels dispositius electrònics per a actuar com interruptors fa possible el processament digital de l'informació. Les tecnologies d'interconexió, com els circuits impresos, la tecnologia d'empaquetat electrònic i atres formes variades d'infraestructures de comunicació, completen la funcionalitat del circuit i transformen els components electrònics mixts en un sistema de treball regular, cridat sistema electrònic; són eixemples les computadoras o els sistemes de control. Un sistema electrònic pot ser un dispositiu independent o un component d'un atre sistema dissenyat.